Lloguer turístic

L’esclat de la bombolla immobiliària i els greus efectes de la crisi, encara ben presents, varen dificultar, si no impossibilitar, l’accés a l’habitatge per a una part rellevant de la població. Ara, l’ús turístic que se’n vol fer, i totes les conseqüències que se’n deriven, ens indiquen que ens trobam davant un greu problema que reclama solucions urgents i, sobretot, valentes.

El degoteig de notícies relacionades amb el lloguer turístic és incessant, tant com les opinions enfrontades (i en massa ocasions gens fonamentades) que suscita la qüestió. Aquesta setmana, sense anar més enfora, hem pogut llegir que s’estan oferint lloguers de fins a 7.500 euros mensuals en el centre de Palma, que han crescut de manera molt rellevant les obres il·legals per adequar habitatges en sol rústic, que hi ha persones que han de renunciar a determinats treballs perquè no troben allotjament o que empreses i fins i tot grans fons d’inversió estrangers van a la caça i captura de qualsevol immoble susceptible de ser llogat a turistes.

Els defensors d’aquesta fórmula parlen d’economia col·laborativa, de democratització del turisme, de redistribució de la riquesa generada pel sector, de la necessitat de regular una activitat que existeix i existirà, de l’elevat nombre de famílies que complementa la seva renda o directament subsisteix gràcies al lloguer. Els que s’hi oposen, en canvi, destaquen la gentrificació produïda per l’increment desmesurat dels preus dels habitatges, les conseqüències mediambientals i sobre els recursos limitats de les illes, la manca de control sobre l’oferta il·legal, la consegüent ampliació d’infraestructures o l’anteposició dels interessos dels visitants al benestar de la ciutadania.

És per tant imprescindible aprofundir en el debat sobre el lloguer turístic, posant tota la informació damunt la taula i escoltant a totes les parts (és a dir, capgirant el funcionament habitual de tots els debats importants). Per descomptat, no hi ha cap solució fàcil ni molt menys que acontenti a tothom, però el que no podem fer és quedar-nos creuats de braços davant un problema que ja està afectant a bona part de la població i que, a mig termini, pot tenir greus conseqüències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *