Macron, solució de continuïtat

En el seu primer discurs després de conèixer la seva esperada victòria en les eleccions presidencials franceses, Emmanuel Macron va destacar que la base del seu mandat serà la regeneració de la vida pública i el treball per restablir els vincles entre Europa i els ciutadans. “Defensaré França i els seus interessos vitals. Defensaré Europa, doncs la nostra civilització, la nostra forma de viure i els nostres valors estan en joc”, va dir amb la piràmide de vidre del Louvre com a teló de fons.

La (remota) possibilitat que tenia Marine Le Pen i l’auge de l’extrema dreta a França i altres indrets d’Europa permet a l’establishment presentar Macron com un salvador o, com a mínim, com el mal menor. Producte d’una reeixida campanya de màrqueting i defensor a ultrança de les actuals polítiques neoliberals, el nou president francès és el resultat d’una polarització i un descontent derivats precisament d’aquestes polítiques. La seva victòria no acaba amb la situació que ha permès que personatges com Le Pen disputin una segona volta, sinó que la perpetua.

Els arguments radicals, xenòfobs i neofeixistes del Front National són per descomptat inacceptables, però no podem perdre de vista que Macron representa la Unió Europea burocratitzada, insolidària, classista i racista que ha portat a milions de ciutadans a allunyar-se’n, a girar la mirada cap als seus respectius països i a refugiar-se en els extrems. Si la defensa d’Europa que esmentava ahir el president electe significa transitar pel mateix camí dels darrers anys, queda ben clar que el somni de Delors és mort i que tard o d’hora haurem de lamentar el triomf d’una Marine Le Pen, un Norbert Hofer o qualsevol de la seva casta.

Per tant, aquestes dicotomies entre el dolent i el pitjor no ens poden desviar del vertader debat: fins quan permetrem que les polítiques que hi ha darrere aquesta crisi no només econòmica, les mateixes que han facilitat el creixement de l’extrema dreta i consolidat la desigualtat i que poc o res tenen a veure amb la democràcia, siguin imperant arreu d’Europa? Potser avui podem alenar alleujats per haver frenat Marine Le Pen, però el problema de fons continua sense resoldre’s.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *