Mala de recuperar

En l’editorial d’ahir d’aquest Periscopi fèiem referència a la preocupant falta de confiança dels ciutadans envers les seves institucions, afirmant que “una societat que no confia en les seves institucions denota greus problemes de fons, amb unes conseqüències gens favorables per a la ciutadania. Si enllaçam això amb la tercera posició que ocupa la classe política en el rànquing de preocupacions, el futur es presenta ben negre”.

Per desgràcia, al Parlament de les Illes Balears continua la representació del sainet Huertas, una mostra més de la debilitat de la democràcia davant un dels seus principals enemics, la partitocràcia. L’encara presidenta de la Cambra abandonava ahir la reunió de la Mesa que havia de decidir sobre la seva expulsió, acompanyada dels dos membres del Partit Popular, amb l’argument d’un paper que els lletrats de la institució només havien lliurat al representant socialista (i aspirant a ocupar la cadira de Xelo Huertas). Plou, doncs, damunt el banyat, amb imatges tan patètiques com la “doble roda de premsa” entre Margalida Prohens i Joana Aina Campomar que recordaven el plató de Sálvame o La Sexta Noche.

Podemos, el partit que en teoria va arribar per regenerar la democràcia, està utilitzant els pitjors instruments de la “vella política”, amb l’agreujant de servir-se de les institucions per solucionar lluites intestines; el PSOE i Més també tenen gran part de culpa, doncs varen donar el vist-i-plau a la jugada de Jarabo i Camargo i ara no saben com sortir-ne; els populars, per molt que ho neguin, i evitant caure en l’excusa de “tots haurien fet el mateix” (que no per certa és menys lamentable), intenten aprofitar la tempesta per debilitar el govern i consegüentment ajudant al desprestigi del Parlament. El Pi i Ciutadans han quedat com a simples actors secundaris que repeteixen que tot plegat els sembla vergonyós.

En l’esmentat editorial es llançava, a més, una pregunta: ” si els que han estat designats per la ciutadania per solucionar els problemes estan més preocupats per qüestions més aviat accessòries, com volen generar confiança?”. És a dir, si continuen avantposant els seus interessos particulars als de tota la ciutadania serà impossible invertir aquesta preocupant tendència de desafecció política que pot tenir conseqüències imprevisibles. És molt bo de fer perdre la confiança en algú (en aquest cas, una institució), i suposa una tasca ingent tornar a recuperar-la. Dissortadament, vist l’espectacle que tenen muntat a la seu de la sobirania popular, els nostres representants no tenen cap intenció d’intentar-ho.

Per descomptat, és important atribuir responsabilitats (n’hi ha per a tots els gustos: un article de dubtosa constitucionalitat, un partit que l’aprofita per purgar els díscols, una presidenta que s’aferra a la cadira, uns socis que han gestionat de manera nefasta la situació, un PP que vol treure’n rèdit, una justícia que no actua amb celeritat…), però la prioritat hauria de ser acabar immediatament amb aquest serial repugnant, tot assolint un acord que no passi pels interessos partidistes, sinó pel retorn de la dignitat que li han arrabassat al nostre Parlament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *