Massa risc d’exclusió social per a parlar de superació de la crisi social

Ahir es va publicar una d’aquestes estadístiques que no es poden menystenir. Em referesc a l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2016. Personalment pens que l’ECV hauria de ser analitzada amb la màxima atenció per part dels agents econòmics i socials i, sobretot, hauria de merèixer el màxim interès del Govern. L’interès governamental sobre el risc de pobresa i/o exclusió social i les carències materials de la població illenca hauria de ser molt més gran que, posem per cas, l’interès que demostra per l’evolució del PIB o de l’atur registrat. Val a dir que mala peça al teler si el creixement del PIB o la reducció de l’atur registrat no és sinònim de més i millor cohesió social i de reducció de desigualtats socials.

Les dades que ahir vam conèixer ens informen que el llindar de risc de pobresa es situa en uns ingressos anuals de 8.011 € en llars d’una persona i de 16.823 € per a llars de dues persones adultes i dues menors. A partir d’aquest indicador es descriuen les següents situacions que consider especialment rellevants:

1. El 15,5% de la població està en risc de pobresa, és a dir, tenen uns ingressos que no arriben al llindar de risc de pobresa. 2. El 19,1% de persones està en risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE, que és l’homologat a la UE i incorpora elements de qualitat en l’ocupació). 3. El 14,1% i el 13,4% de llars tenen, respectivament, moltes dificultats i bastants dificultats per arribar a fi de mes. 4. El 7,1% de llars no poden permetre’s mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada (és a dir, pateixen pobresa energètica). 5. El 28,6% de llars no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes (ni tan sols les derivades, posem per cas, d’una malaltia). 6. El 12,1% de llars han tingut problemes en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca, lloguer, etc. 7. El 38,9% no pot permetre’s anar de vacances ni una setmana a l’any. 8. Gairebé l’1% no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.

En definitiva, l’ECV de 2016 ens mostra que la de les Illes Balears és una societat en la qual encara hi ha massa riscs de pobresa i/o exclusió social (massa gent buscant en els contenidors d’escombraries alguna cosa per a mal viure) i excessives carències materials per a parlar de superació de la crisi social. Afirmar el contrari seria tant com acceptar que la nostrada governant esquerra moderada, més que plantar cara a la realitat social, s’ha deixat transformar a un “neoliberalisme progre” fins a la impotència per a fer de la democràcia un veritable impuls de reducció de les desigualtats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *