Maternitat i paternitat: Coresponsabilitat JA!

El calendari de publicació de les estadístiques oficials juga una mala passada a la referida a les Prestacions de la Seguretat Social per als permisos per a maternitat, paternitat, i excedències per cura familiar de la població ocupada. Resulta que, trimestre rere trimestre, el Ministeri d’Ocupació publica les dades acumulades d’aquestes prestacions el mateix dia que es fa pública l’Enquesta de Població Activa (EPA). S’aconsegueix així que, voluntàriament o involuntàriament, tots els focus mediàtics enfoquin a les dades d’ocupació i atur. Les anàlisis de l’EPA són motiu de rodes de premsa, editorials dels mitjans de comunicació, tertúlies radiofòniques i televisives, i articles d’opinió (fins i tot jo mateix no puc desfer-me dels compromisos de dir la meva sobre el tarannà del mercat laboral –vegin aquí-). Mentrestant, la informació ministerial que fa referència a aquestes prestacions relacionades amb activitats essencials per a la vida humana -som una espècie depenent en molts episodis de la nostra existència, i, especialment, en la primera infància i en la vellesa- passen bastant desapercebuts per l’interès mediàtic, social i polític.

El dijous de la setmana passada va tornar a repetir-se la història, i, encara que estic atent a aquest tipus d’informació, no vaig veure gaires referències als mitjans de comunicació. No crec que sigui pel que podríem dir una inflació d’informació estadística. Estic convençut que el motiu d’aquesta certa invisibilització rau, d’una banda, en la poca importància que aquesta societat de mercat dóna a l’imprescindible treball reproductiu, i, d’altra banda, és un treball escandalosament feminitzat. Vegem les dades totals de Balears referides a l’any 2016 que, com les del conjunt del Regne d’Espanya, corroboren el que s’acaba de dir.

  1. La Seguretat Social ha pagat un total de 7.120 prestacions per maternitat. D’aquest total de prestacions reconegudes, la majoria, 6.994, corresponen a permisos gaudits per la mare i 126 a permisos (de maternitat) compartits amb el pare. Només un 1.8% dels pares fa ús del seu dret de compartir el permís per maternitat.
  2. Els permisos per paternitat han estat 5.641. Si es té en compte que aquest permís és independent del de la mare, i compatible amb el gaudi compartit del permís per maternitat, quan és cedit per la mare, crida l’atenció que la diferència entre permisos per maternitat i per paternitat sigui de 1.479. Aquesta diferència ens podria estar indicant que una mica més de 20% dels pares no fan ús del seu dret al permís per paternitat. Caldrà veure quin efecte té la recent ampliació, amb molt retard en relació al previst a la Llei d’Igualtat de 2007, d’aquest permís per paternitat de 2 a 4 setmanes).
  3. Del total de 1.236 altes en prestacions per excedències per cura de familiars, el 81% correspon a dones.

Són unes dades que, un any més, ens demostren que la corresponsabilitat en matèria de cures familiars està molt lluny d’avançar pel bon camí. Aquesta és una problemàtica que, sens dubte, ha d’abordar-se des de polítiques integrals d’igualtat de gènere, però en el cas de les prestacions a les quals estem fent referència,  són urgents, almenys dues iniciatives: 1. Igualar els permisos per maternitat i paternitat i fer-los intransferibles (la Proposició de Llei presentada pel Grup Parlamentari Confederal d’Units Podem – En Comú Podem – En Marea va en el bon camí d’allò que fa temps proposa la Plataforma ciutadana pels Permisos Parentals Iguals i Intransferibles (d’obligat compliment per al pare i la mare) per Naixement i Adopció (PPiiNA). 2. Estudiar empíricament a les Illes Balears perquè les sol·licituds d’excedències per cura de familiars estan tan feminitzades, i, eventualment, dissenyar una política autonòmica de corresponsabilització.

És qüestió d’equitat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *