Mes de maig, mes de les mares

Som de la generació que vaig viure el mes de maig com el mes de María, així accentuat, en castellà. Anava a un col·legi de monges i aquestes ens feien dur flors per a la capella, a casa, abans d’anar a dormir també resàvem i cantàvem a María, evidentment, la María mare de Jesús.

Ara el mes complet s’ha reduït a un diumenge, el primer, i en lloc de dedicar-lo només a una María es dedica a les mares, a totes les mares. Un dia semblant al de Sant Valentí, o el de Sant Josep, ara dia de los enamorados o dia del padre.

Aquesta setmana veureu els reclams publicitaris. Des de flors fins a regals cars. També «detalls» com un preu especial a les eines per fer net, als supermercats des dels pedaços d’espolsar fins als d’escurar, més barats per a la mamà.

Així s’insisteix en la imatge de les dones, mares amantíssimes, entregades, generoses, que es mereixen un dia per a fer festa de les seves tasques domèstiques. Recordeu quan al DNI apareixia SL?. Això significava, sus labores, mestressa de casa, les seves «labores» eren les de la llar, volia dir sense professió, només dedicada a la cura dels altres membres de la família.

Afortunadament les dones han accedit a llocs de feina diversos, com els homes, en funció de les seves capacitats i formació. Ja no trobareu impresos oficials on hi figuri aquell SL. Avui ja és habitual trobar dones que són jutgesses, metgesses, arquitectes, dependentes, advocades, científiques, professores, mestres, fiscals, periodistes, escriptores, cambreres, policies, bomberes, conductores d’autobús, propietàries de grans negocis, gerents, i també mestresses de casa, evidentment.

Massa vegades es fa la impressió que la igualtat s’ha aconseguit, però també massa vegades la realitat ens diu que continua sent habitual la doble jornada de les dones treballadores, una remunerada al seu lloc de feina, l’altra en entrar a casa i trobar-se la tasca d’organitzar les feines de domèstiques.

Encara és inhabitual trobar parelles que siguin corresponsables d’aquesta organització. No dic que no «ajudin» amb els infants, a la cuina, dic compartir la responsabilitat de l’organització de les tasques comunes en un nucli familiar. Amb infants o sense. Amb persones majors a qui atendre o no.

N’hi ha, hi ha homes responsables que accepten aquesta organització compartida al si de la família. Però no és habitual. Començant pels permisos de paternitat no assimilats en el temps al de la mare, per exemple.

Un dia per a la mare, per fer-li un regal, per dir-li que l’estimes. Un dia perquè sigui la protagonista.

Convé reflexionar-ho una mica no? Crec que, com el dia del pare, són dies sobretot comercials. Ja va bé fer festa qualsevol dia, va bé fer un regal inesperat. Però també convé aprofitar per pensar si les tasques domèstiques han de ser només feines de les dones. Convé pensar si cal repensar el repartiment de les tasques comunes en un nucli familiar, si els adolescents són coresponsables de la seva part, si el pare sap fer el mateix que la mare, si l’organització, la visió d’allò que és necessari és de tots o només d’una persona. La mare.

No fa mal a ningú repartir les feines, qui no les sap fer n’aprèn, qui té peresa, s’espavila en bé de tots. Potser les faran millor o pitjor però sempre serà bo que en el repartiment la mare pugui tenir més temps per a ella. Aquest temps per fer el que vulgui o no fer res. També és un bon regal canviar les normes per fer més responsables a tots els membres i aconseguir més temps per la persona que és la mare.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *