Més ombres que llums

Primer, les bones xifres en les que els governants de torn posen l’èmfasi: el nombre de desocupats va baixar en més de mig milió de persones el 2016, fins a situar la xifra total d’aturats en 4.237.800, la més baixa dels últims set anys; a Balears, la desocupació ha baixat el gairebé 20% i la xifra d’aturats és de 81.900 persones. Això demostra, segons ens diuen, que estam transitant pel bon camí, que cal perserverar en les reformes que s’han implementat per fer front a la crisi i que cal seguir treballant per consolidar aquesta tendència positiva.

No obstant, la realitat que dibuixa la darrera Enquesta de Població Activa té moltes més ombres que llums, i palesa dissortadament que els problemes que els sindicats i altres col·lectius venen denunciant han esdevingut ja estructurals. Per una banda, l’ocupació cau, quan en els dos anys anteriors havia augmentat en aquest trimestre. Per una altra, el bon resultat en un quart trimestre de la reducció de la desocupació s’ha degut a la reducció del nombre de persones actives. En referència al tipus de contracte, han augmentat els indefinits i s’han reduït els temporals, cosa habitual en els quarts trimestres per la pròpia dinàmica del mercat laboral. Tot i així, la taxa de temporalitat se situa com la segona més elevada des de 2008.

De nou, les estadístiques reflecteixen que en aquesta fase de recuperació econòmica es crea ocupació i es redueix l’atur, però el treball és de molt baixa qualitat, prioritzant l’ocupació de caràcter temporal davant la indefinida, caracteritzat per una precarietat i una inestabilitat que no permeten mirar el futur amb gaire optimisme i en el que la competitivitat es basa en la baixada dels costos laborals d’un model productiu incapaç de generar de manera agregada un nivell de riquesa adequat, i que produeix un augment insostenible de les desigualtats i de les situacions d’exclusió laboral i social. És a dir, ocupació precària com a estratègia per defecte de creixement.

A més, continuam tenint greus problemes que no s’estan solucionant de manera adient, com ara les insuportables taxes d’atur de llarga durada, la minvant cobertura per les situacions de desocupació, l’increment de les hores extra il·legals o els centenars de milers de llars amb tots els seus membres actius sense poder treballar.

Per tant, i més enllà de les interpretacions esbiaixades que es poden fer de l’EPA del quart trimestre i del conjunt de l’any, ens trobam davant un mercat laboral que no mostra signes de canvi notables en les seves característiques essencials des de la reforma laboral de 2012 o, si es vol, des de la nova fase de creixement de l’economia iniciada el 2014: es crea ocupació, però és de molt baixa qualitat i molt precària, típica d’un model inestable i poc productiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *