Més sobre el lloguer turístic (i més enllà)

El nostre editorial d’ahir acabava afirmant que és “imprescindible aprofundir en el debat sobre el lloguer turístic, posant tota la informació damunt la taula i escoltant a totes les parts (…) no hi ha cap solució fàcil ni molt menys que acontenti a tothom, però el que no podem fer és quedar-nos creuats de braços davant un problema que ja està afectant a bona part de la població i que, a mig termini, pot tenir greus conseqüències”.

Just després, l’Ajuntament de Palma anunciava que prohibirà aquesta activitat en habitatges plurifamiliars (blocs de pisos), sota multa de 40.000 euros. En paraules del regidor de Model de Ciutat i Urbanisme, Antoni Noguera, el consistori té clar que l’actual sistema de lloguer turístic a habitatges plurifamiliars no és sostenible i, a més, és contraproduent per garantir l’accés a un habitatge digne perquè, a més de pujar els preus de lloguer, provoca l’expulsió de els habitants tradicionals de les barriades afectades.

Les reaccions, com és lògic, no s’han fet esperar. Per una banda, la Federació d’Associacions de Veïns i el GOB han aplaudit la “valentia” d’una mesura pot marcar un punt d’inflexió, doncs “els pisos es dedicaran de nou al lloguer per a residents” (ampliació de l’oferta i consegüent baixada de preus), a més de “posar límits al creixement de l’oferta turística” i a la “crispació social” per la manca d’habitatges. Ben al contrari, l’associació d’apartaments turístics Aptur creu que es tracta d’un “anunci per a intimidar, ja que els habitatges plurifamiliars es poden llogar legalment a través de la LAU”. Aquesta entitat demana que es deixi de vincular el problema d’accés a l’habitatge amb el lloguer turístic.

Com es pot veure, hi ha diversos nivells de debat sobre la taula. Una de caire normatiu, que té a veure amb les competències. Pot l’Ajuntament de Palma prohibir aquest tipus de lloguer? Alguns ja han aixecat la veu assegurant que el consistori no pot regular qüestions que són responsabilitat autonòmica (a través de la Llei Turística) o fins i tot estatal (l’esmentada LAU), però hem de tenir en compte que l’ajuntament té la potestat per autoritzar o denegar el canvi d’ús d’un determinat habitatge en blocs plurifamiliars, en aquest cas, de residencial a turístic (queda, per altra banda, estipular clarament què significa ús turístic).

Un altre nivell té a veure amb la problemàtica de l’habitatge, agreujada amb aquesta demanda creixent de turistes (especialment preocupants són les situacions d’Eivissa i determinades zones de Palma), però que té el seu origen en la manca de voluntat política per impulsar la figura del lloguer enfront de la compra (recordem les enormes facilitats que hi va haver en un determinat moment per signar una hipoteca) i, sobretot, per apostar per un parc d’habitatges públics suficientment potent per garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans, tant per la via directa com pels efectes que de ben segur tendria en els preus de mercat.

I podríem (hauríem de) parlar de massificació, de manca de control de places, de gentrificació o de la conversió de les illes en un gran hotel. I també d’altres temes que van més enllà del lloguer turístic però que hi estan fortament vinculats, com ara, els recursos limitats de la nostra comunitat, l’increment de vehicles de lloguer (una altra qüestió que se’ns ha escapat de les mans), l’adaptació de les infraestructures a la creixent demanda (carreteres, aeroport…), el consum desmesurat de territori, etcètera.

En definitiva, un debat imprescindible i urgent, de múltiples vessants, i que ha de respondre a una senzilla i alhora enrevessada pregunta: quin futur ens volem donar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *