Mirar cap al futur

Les xifres indiquen que sortim de la recessió, i pot ser que algun dia sortim de la crisi, però … cap a on ens dirigim? Serem Dinamarca del sud? La Veneçuela del nord? ¿Aprofitarem el nou cicle expansiu de la nostra economia per emprendre una reforma de calat de la nostra economia i la nostra societat o tornarem a una economia amb una base productiva feble, amb treballs precaritzats i poca productivitat? ¿Revertirem la desigualtat social generada durant la crisi o senzillament s’ha instal·lat entre nosaltres com a tret estructural? Serem capaços de construir una societat més pròspera, més lliure i més democràtica o senzillament ens deixarem portar per la marea, esperant que el temps i l’oblit curin les ferides de la crisi fins que esclati la propera?

Aquestes i altres preguntes són les que es fa José Martín Carretero en el llibre que acaba de publicar, titulat «España 2030: gobernar el futuro» i del que us oferim el primer capítol. L’autor sostén que «ara que la conjuntura econòmica ha canviat, que el cicle es torna expansiu i que la nostra economia torna a respirar ha arribat el moment de recuperar la Història. de tornar a plantejar un projecte ambiciós i d’abast, un projecte de futur capaç de catalitzar el millor que encara conserva la societat espanyola».

El gran problema de fons que veu Carretero és l’abandonament del camí de modernització i progrés econòmic. «La bombolla immobiliària ens va fer pensar que ens trobàvem en un camí de creixement econòmic i progrés social sense precedents, però en realitat, estàvem establint les bases per a desviar-nos-en». Com és sabut, el creixement econòmic espanyol ha tingut el seu motor en les ocupacions poc productius del sector de la construcció, i quan ha punxat la bombolla immobiliària, ens trobem amb una economia en una pèssima situació. Establir les bases per al creixement futur no es farà deixant a les forces del mercat actuar lliurement. Ben al contrari, necessita, avui, d’una acció pública conscient i decidida a llarg termini, una renovació en profunditat del projecte de futur.

Ara que sembla que la recessió ha remès i la crisi ha donat pas a un cicle econòmic on el vent bufa favorablement, són de nou les activitats menys productives les que impulsen el creixement: construcció, comerç, transport i hostaleria. El nostre repte de fons és precisament ser capaços de transformar aquesta realitat productiva en una capaç de situar-nos de nou en el camí de la prosperitat i el creixement a llarg termini.

En qualsevol cas, l’autor adverteixe que «no existeixen solucions màgiques ni receptes precuinades; el progrés tècnic i social porta temps, no s’improvisa, és tasca de anys, fins i tot de generacions, però malauradament bona part d’aquesta discussió està fora de la agenda pública actual. Una situació que cal revertir per acabar amb la desorientació i resituar la proa cap al futur».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *