Moció de censura

Amb la solemnitat i teatralització de les grans ocasions, Pablo Iglesias anunciava ahir la intenció del seu grup parlamentari de presentar una moció de censura contra el president Rajoy. En la roda de premsa, afirmava que s’havien iniciat contactes amb a altres partits, com el PSOE, sindicats com CCOO i associacions com Jutges per a la Democràcia, “davant la greu situació institucional posada en evidència en les últimes setmanes”. En paraules del líder de Podemos, la moció de censura està prou justificada perquè “Espanya està vivint un estat d’excepció democràtic: pel saqueig del PP de les administracions públiques i un comportament paràsit de les institucions”.

Uns diran que hi ha motius suficients per donar aquesta passa, que el Partit Popular està assetjat per la corrupció, que l’argument dels «casos aïllats» no se sostén, que les actuacions del Fiscal General i del fiscal Anticorrupció fan massa pudor, que la xarxa «mafiosa» és innegable, que l’actitud del president Rajoy és inacceptable i que cal, per salut democràtica, fer net.

Els altres asseguraran que Podemos ja va tenir la seva oportunitat de foragitar Rajoy i que no pot sortir sense consultar a ningú anunciant mocions de censura que saben inviables, que el circ i les consignes queden molt bé al carrer, però que no es pot jugar amb les institucions, que els morats no tenen cap tipus de credibilitat ni de força per liderar aquest mecanisme de substitució del president i que entre autobusos i mocions, sembla que al partit dels cercles se li han acabat les idees i per això necessita les ocurrències.

El que queda clar és que tot respon a una estratègia política i que Iglesias es torna a equivocar en les formes. Una gran majoria de la població, votants del PP inclosos, estan absolutament fastiguejats amb les múltiples notícies sobre corrupció que, dia rere dia, apunten a la formació de Mariano Rajoy, i la desconfiança envers el govern i les institucions democràtiques és palesa, però moure fitxa just quan el principal partit de l’oposició (almenys numèricament) es troba en tràmits de renovació i fer creure que Ciutadans (crossa innegable dels populars, com es veurà demà a Múrcia) se sumarà a la moció deixa al descobert les seves intencions.

Des de Podemos asseguren que fins i tot en el cas de no aconseguir cap suport tiraran endavant amb la moció. Per descomptat, això encara està per veure, però si finalment es produeix el debat, serà interessant escoltar les propostes d’Iglesias (més enllà del no a tot el que fa el PP) i els arguments dels socialistes i, sobretot, de Ciutadans, no tant per justificar el seu rebuig a la jugada morada, sinó per defensar el seu suport a un president que en qualsevol altre país democràtic faria estona que hauria dimitit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *