Model Altamira

Aquests dies ha estat notícia la prohibició als no residents d’accedir a S’Almonia i es Caló des Moro o la voluntat de limitar els vehicles particulars a indrets com Formentor o sa Calobra. També hem vist (fa molts d’estius que ho veiem) llargues fileres de cotxes aparcats als voltants de Cala Varques que ignoren totes les prohibicions i als que habitualment no es multa. Són només un parell d’exemples de la massificació que alguns encara s’entesten en negar (o, pitjor encara, en qualificar d’excel•lent notícia) i que ens portarà, irremeiablement, a morir ofegats sota el pes dels milers d’avions i dels milions de turistes que s’afanyen en gaudir dels cada cop més escassos centímetres quadrats que els pertoquen.

Gran part de la població es troba ja en la fase 3 de l’índex d’irritabilitat de Doxey, que ell anomena de les molèsties: la saturació fa que els residents locals comencin a tenir dubtes sobre el turisme i els gestors públics tracten de resoldre aquest problema mitjançant l’augment de la infraestructura (en lloc de limitar el creixement), i un percentatge cada cop més elevat se situa ja en el quart estadi, l’antagonisme, considerant que s’ha arribat a un límit i que l’actual model comporta més problemes que beneficis.

Per això mateix vull donar suport a la iniciativa que ahir va proposar Matías Vallés: el model Altamira. Tal com han fet a la famosa cova càntabra, facem una rèplica de Mallorca només per als turistes. Potser així els residents podrem recuperar el paradís que ens han robat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *