Molts d’anys

Ens diuen que 2016 ha estat, aquest sí que sí, l’any de la recuperació, l’any en què a la fi hem sortit del forat de la crisi i tornarem a ser el que un dia fórem, (encara que sigui repetint els mateixos errors del passat). No importa que el creixement que ens ha convertit en “el mirall d’Europa” es basi en una devaluació dels treballadors i de l’estat del benestar, doncs hem assolit el més important: recuperar la confiança dels mercats. Després ja ens ocuparem dels joves amb “amplitud de mires” obligats a abandonar el país, dels aturats de llarga durada que ja han esdevingut inocupables, dels treballadors que han perdut drets, dels dependents que continuen esperant…

Però 2016 no ha estat el gran any del que alguns bravegen. Hem vist terribles caravanes de refugiats tocar les portes d’un occident que continua mirant cap a una altra banda, aixecant tanques i perdent un temps que molts no tenen comptant les persones que poden accedir al primer món. Hem vist a terroristes que en nom d’una religió que no entenen volen sembrar la destrucció i la por, tant als mercats de Bagdad com a les discoteques de París o a les places de Berlín. Hem vist a milers de persones atrapades en el cercle viciós de la desocupació i abandonades per una administració incapaç de garantir-les una mínima porció de dignitat. Hem vist esclatar nous casos de corrupció que incrementen la rasa que separa a representants de representats. Hem vist com la suposada separació de poders continua existint només sobre el paper o com fins i tot el Suprem li fa el joc a la banca.

A nivell polític, també serà recordat per molts per la doble convocatòria electoral que, amb el suport explícit de Ciutadans i un mica més dissimulat del PSOE, ha permès a Mariano Rajoy continuar com a president del Govern i, encara que de manera maquillada, seguir aplicant les mateixes polítiques econòmiques i laborals. A les Illes, assistim a l’espectacle muntat al voltant de Xelo Huertas, que ha palesat el menyspreu que gran part dels nostres representants tenen per la cambra autonòmica i, esperant les conseqüències que pot tenir l’affaire en els Acords pel Canvi.

2017 es presenta, com els seus predecessors, ple d’incerteses i de dubtes, però també intens i interessant pels reptes que cal afrontar: la qüestió catalana, el canvi climàtic, els distints conceptes de recuperació, el masclisme, la crisi dels refugiats, el terrorisme internacional…

I, com sempre, El Periscopi hi serà per oferir, gràcies a tota la gent que el fa possible, un espai de debat i reflexió sobre la nostra actualitat més propera. Aprofitam l’avinentesa per informar-vos que, per donar descans a col·laboradors i lectors, farem un breu parèntesi nadalenc. Dia 8 de gener recuperarem la nostra periodicitat habitual.

Molts d’anys per a tothom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *