Molts d’Anys!

La setmana passada no vaig pensar a enviar la meva habitual col·laboració quinzenal dels divendres a El Periscopi. Em va saber greu per dos motius: el primer per l’oblit pròpiament dit, i el segon perquè el passat 16 de desembre es compliren desset anys des que mumare ens va deixar i em feia il·lusió dedicar-li unes línies. No és que cregui excessivament en la possibilitat d’una altra vida més enllà de la que vivim ara i aquí, però a dir ver m’ajuda el fet de pensar que aquells que ja no hi són exerceixen sobre nosaltres una influència positiva davant determinades situacions o conjuntures. A més som dels que pens que a les mares d’aquella època els va tocar viure una època grisa i obscura, com va ser la postguerra amb totes les penúries i privacions conseqüents.

Així i tot record la meva mare com una persona deixondida, oberta al coneixement. Tal vegada, com moltes de les dones d’aquella època, hauria estat una persona molt diferent si hagués tengut la possibilitat d’estudiar i/o trobar una feina. Però ja sabem quin paper els reservava el Franquisme i el sector més ultracatòlic d’aquella Espanya enrocada en la tradició: fer costat l’home i romandre gairebé a la seva ombra, abnegada i disposada sempre a complaure’l. Mumare no es va allunyar massa d’aquest esquema –com la majoria de mares d’aquella època, vull pensar–, tot i que en alguns aspectes va reeixir; m’atreviria a dir fins i tot que va arribar a tenir certa independència de criteri, la qual cosa llavors no era gens fàcil, per descomptat. A banda d’això era una cuinera excepcional: tenc ben anotades algunes de les receptes que ens va llegar, a les quals he romàs estrictament fidel quan de quedar bé davant els meus amics o convidats s’ha tractat.

Disculpau aquesta petita disquisició maternal. Necessitava fer-ho, si més per reivindicar la feminitat i els seus valors en uns temps especialment cruels per a les dones. Quaranta-dues mortes, només a l’Estat Espanyol –sis d’elles a les Balears– és un guarisme esfereïdor, al qual no ens hi hauríem d’acostumar sota cap concepte. Les tres darreres, si no vaig errat, varen ser assassinades en l’interval d’un cap de setmana, mentre la premsa ens feia avinents que la nostra Comunitat Autònoma lidera el rànquing de denúncies per maltractaments de tot l’Estat. Em va colpir especialment un whatsapp que circula per la xarxa, on un text atribuït a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, denuncia el que considera l’intolerable tractament de la notícia de l’assassinat d’una dona en aquesta ciutat. Una crònica lúcida i brillant, tota vegada que posa l’èmfasi en el fet que allò que més s’ha ressenyat és la personalitat de l’assassí -un periodista famós-, mentre que s’ha menystingut, gairebé ignorat, la identitat de la víctima, una metgessa en un ambulatori de barri. Tornem-hi torna-hi, a allò que us deia amb motiu de la recordança de mumare i les fèmines de la seva generació: les dones a l’ombra, relegades a una condició inferior, éssers massa sovint anònims en un món fet a mesura dels homes, massa sovint éssers prepotents i violents en les seves relacions de parella.

La meva intenció era que aquestes línies fossin una mena de felicitació davant les dates que tenim per davant. Però no m’he pogut sostreure a la realitat, sempre tossuda, obstinada com la pluja que ha anegat bona part del Migjorn mallorquí durant aquests dies passats. Sigui com sigui us desitj unes Bones festes de Nadal i Any Nou, amb la certesa que, tal com resa el poema que il·lustra aquesta col·laboració, és molt el que podem fer si de tant en tant adreçam la mirada cap al nostre interior. Jo ho faig sempre que puc, però especialment durant aquestes dates en què encara em sembla veure mumare fent una coca de torró o escampant el tambó d’ametlla amb les seves mans ruades i sàvies, anònimament, com es fan la majoria de coses per les quals val la pena viure i construir.

Aquesta pau que desitges
Aquesta pau que anheles
Aquesta pau que voldries
per als teus, per a la teva comunitat,
per al món sencer.
Potser no és tan lluny com penses.
Ben mirat, la portes amb tu;
només cal que la cerquis.

Un comentari a “Molts d’Anys!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *