Motxiles per al fred i la fam

Oh,benvinguts, passeu, passeu!
De les tristors en farem fum…

D’aquesta manera, amb la coneguda cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol” a càrrec dels nins i nines del col·legi Es Liceu de Marratxí, començava el VIII Concert Solidari de les escoles cooperatives que va tenir lloc el passat 24 de gener al Teatre Principal de Palma. En aquesta ocasió l’entitat beneficiària de la recaptació va ser la plataforma “Sóller amb els Refugiats”, que amb la campanya d’apadrinament de motxilles aconseguiren fer arribar el passat mes de novembre ajuda directa a 1.700 persones dels camps de refugiats grecs en situació límit. Pel que fa al concert, en el qual varen participar fins a nou escoles cooperatives (Es Liceu, Es Lledoner, Gorg Blau, Son Verí Nou, Col·legi Manjon, Art i Sons, Aula Balear, Mata de Jonc i Cide), cal destacar la implicació de tots els al·lots i dels mestres que els dirigiren, que executaren un repertori prou variat i selecte, a to amb els objectius que perseguia la iniciativa.

La interpretació de les diferents peces musicals per part de l’alumnat dels centres cooperatius va anar acompanyada de la projecció d’imatges dels refugiats siris en què es podien apreciar les dures condicions en què romanen: quilòmetres i quilòmetres de tendes de campanya a penes il·luminades en les fosques i negres nits gregues; famílies senceres tractant de travessar les eriçades tanques de filferro; homes i dones agenollats sobre l’arena de les platges, amb les armilles salvavides posades i donant gràcies al cel per haver sobreviscut a la travessia del mar… Tot plegat tan colpidor com real, tan aparentment llunyà com proper, tan dur com les extremes condicions meteorològiques d’un hivern especialment cru i gèlid. Les integrants de la companyia teatral Trapo & Mocho foren en aquesta ocasió les encarregades de posar veu als relats, la majoria dels quals descrivien la situació de desemparament i esperança alhora en què es desenvolupa la vida dels refugiats. La narració de la seva peripècia vital no estigué exempta d’anècdotes entranyablement humanes, com aquella d’una família que, juntament amb un fardell de flassades, rebé una petita bossa de caramels amb una llaçada…

L’experiència de quatre viatges a Grècia, concretament a l’illa de Lesbos, al camp d’Idiomeni –en dues ocasions– i a Tessalònica, ha esperonat el col·lectiu solleric a portar a terme una cinquena expedició per tal de pal·liar els durs efectes de l’hivern sobre la població refugiada, especialment en els nins. Per aquest motiu resultaren ben escaients alguns dels temes escollits per les escoles a l’hora d’il·lustrar aquesta bella iniciativa, com ara Can’t stop the feeling, de Justin Timberlake, o l’Hallelujah de Leonard Cohen. Però per damunt de tot cal felicitar la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) per aquesta nova edició del Concert Solidari, esdevingut ja un clàssic en el calendari d’esdeveniments que lliguen la cultura –la música, en aquest cas–, amb la mai suficient i necessària solidaritat dels qui més pateixen al nostre planeta.

Enhorabona, doncs, a les escoles cooperatives per acostar-nos a una realitat dramàtica des del cor, a través de petites però efectives accions que sens dubte aporten un sentiment de pau i esperança allà on més falta fa. Fet i fet no fan sinó recordar-nos aquell acabatall tan bell de la cançó de Sisa amb què començava aquesta petita crònica sobre el VIII Concert Solidari de les Cooperatives d’Ensenyament:

Que casa meva és casa vostra,
si és que hi ha cases d’algú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *