Necessitem un projecte de país basat en la societat

Tots els pactes són íntims i complicats. El que pretenia Podemos de fer un pacte a la valenciana, d’acabar, acabarà sent un pacte a la catalana amb la exclusió d’algun dels actors principats inclòs. És l’única sortida que queda ja per evitar altres eleccions que, en contra del que diuen mitjans afins i polítics interessats, no seria cap descrèdit per a la democràcia.

En democràcies parlamentàries com l’espanyola, no hi ha mandats d’urnes. Hi ha decisions personals, directes, secretes i lliures que es poden interpretar a l’interès polític més subtil. Tots els actors han entès d’una forma molt diferent el que van dir les eleccions del 20-D. I és que… no van dir res, excepte un munt de voluntats creuades i aïllades. Cap dels votants sabia amb certesa el que votava el veí. Les interpretacions polítiques de voluntats massives és falsa. Sempre.

Totes les enquestes prèvies tenen un marcat caràcter reflexiu i, la seva última raó de realitzar-les, és influir en el vot futur. Ni crec que amb noves eleccions (si n’hi ha) els votants castiguin als que no han aconseguit pactar, ni crec que la postura tancredista de Rajoy li suposi el més mínim benefici electoral, ni crec que C,s surti beneficiat de l’intent de pacte amb Sánchez, ni crec que Sánchez perdi vots per l’intent fallit de formar Govern. Les tertúlies són molt perilloses. Totes.

Però l’important no és res de tot això. Cap partit reconeix que en la propera legislatura les pensions hauran de ser reformades perquè el sistema de cotitzacions socials és deficitari i, a més, incrementa un 30% els costos salarials. Com reduir les cotitzacions per a les empreses: per tant, els seus costos laborals? Com mantenir el poder adquisitiu de les pensions? Què impostos crear o pujar per reduir les cotitzacions socials? La despesa pública està desequilibrada generacionalment, invertim poc en els joves; què dir a la generació perdedora, els majors de 45 que durant la crisi han perdut l’ocupació o han sortit tocats en els seus ingressos i posició professional? Com pal·liar la destrossa que sofriran les seves pensions per deixar de cotitzar o fer-ho per bases ínfimes? Com fer més elàstiques les seves hipoteques i evitar desnonaments? O sigui, com buidar la por que gravita sobre ells. Com es faran càrrec els bancs de la seva part en la bombolla de les hipoteques? El president mundial d’Adecco, Alain Dehaze, planteja que Espanya necessita un pla per augmentar els salaris, com fer-ho?

Com reformar el Banc d’Espanya, que va permetre comercialitzar productes tòxics i va deixar indefensos a milions d’espanyols? Com permet que la TAE dels crèdits al consum en la cadena de grans magatzems sigui del 19,56%? Com defensar als consumidors?

Es poden triar altres problemes, però la idea és que necessitem un projecte de país basat en la societat, no en la política i les Administracions. Seria injust afirmar que en els documents presentats aquestes setmanes no es contemplen aquests problemes i es plantegen idees positives i útils, però l’enfocament segueix sent polític: l’Estat (els polítics) vessa els seus plans i lleis sobre la societat, però no es reforma a si mateix. No hi ha una anàlisi dels sectors forts i febles de l’economia ni del nostre capital humà. No hi ha una imprescindible gran simplificació legislativa, no hi ha voluntat d’equilibrar els poders socials: donar més poder a les organitzacions de consumidors, que puguin negociar els contractes d’adhesió (hipoteques i crèdits) i qualificar-los; reformar aquests sindicats que han deixat desemparats als treballadors, reformar els partits, exigir reformar-se a institucions com les Universitats, alliberar de cotilles a les empreses.

La CDU alemanya o els partits britànics celebren congressos cada any, però els partits espanyols cada quatre o més. La nostra política està estancada, no produeix debats, l’opinió pública percep que els nous dirigents són inferiors als de la Transició i les seves idees són clixés del passat. Espanya exigeix renovació. El dubte és si aquests partits són capaços de dissenyar-la i gestionar-la.

Que tots hagin retardat els seus congressos és mal començament: si no debaten ni respecten les seves pròpies normes estan en un cercle viciós.

Un comentari a “Necessitem un projecte de país basat en la societat

  1. “Necessitem un projecte de país basat en la societat, no en la política i les Administracions” Estic totalment d’acord, i aquest projecte ja existeix. Es diu MALLORCA CREACTIVA i qui el vulgui conèixer, me pot demanar un dossier (joanadmas@gmail.com)

    Salut, que no cansa!

    Joan Adrover

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *