Negacions, contradiccions i equilibris

El principal titular que es destaca sobre el Fòrum Turisme +, celebrat ahir al Club Diario de Mallorca, és que la saturació que han percebut enguany (i també les darreres temporades) la majoria dels ciutadans de les Illes Balears (vegeu el número de Quaderns Gadeso que ho recull) és únicament això, una percepció, i no pot ser considerada com un dels grans problemes a resoldre. Les veus autoritzades del sector asseguren que el ritme de creixement de 2016 ha estat menor que en anys anteriors i que, a més, els majors repunts s’han produït durant els mesos de temporada baixa i mitjana, el que palesaria que anam en el bon camí per assolir la famosa desestacionalització.

En primer lloc, resulta sorprenent que s’intenti negar l’evidència: la saturació ha estat real, i no només vinculada a la massificació de platges, pobles i carreteres, sinó sobretot a la pressió sobre un territori petit i delicat, amb uns recursos escassos (el problema de l’aigua, per exemple) i amb dificultats per gestionar qüestions com ara els residus. Voler debatre sobre els límits o el decreixement no és anar en contra del turisme, sinó tot el contrari, però n’hi ha que encara volen viure sobre l’escuma d’una ona que es va fent massa grossa i pot acabar per inundar-ho tot. A més, és curiós que se’ns digui que no existeix saturació mentre es braveja de rècords a Son Sant Joan: el director de l’aeroport va anunciar que “en el que va d’any, és a dir, en menys de deu mesos, es va a arribar al volum aconseguit durant tot 2015”; o s’alerta de l’increment de vehicles de lloguer.

En segon, quan es parla de desestacionalitzar, el més adient seria aspirar a rebaixar les puntes que es registren el juliol i l’agost i distribuir al llarg de l’any l’arribada de visitants. No obstant, sembla que l’objectiu suïcida és aconseguir una ocupació plena durant sis mesos o més, amb la consegüent i insostenible pressió sobre els recursos disponibles.

En tercer lloc, el lloguer turístic. La seva limitació posa d’acord, encara que per motivacions ben distintes, a ecologistes i hotelers, però no són pocs els batles que el fomenten (doncs hi veuen una important font d’ingressos i de dinamització per als seus municipis) ni les famílies que obtenen d’aquesta activitat la seva renda. I tot sense comptar que, ara per ara, no existeix una regulació sobre aquest tipus de lloguer. És el “gran repte al qual s’enfronta l’executiu balear”, segons el conseller Biel Barceló, que està perfeccionant els seu paper d’equilibrista.

En quart, una de les claus que ens hauria de fer reflexionar: el turisme ha estat el motor de la recuperació de Balears, però al mateix temps la renda per càpita dels illencs porta anys evolucionant a la baixa. On queda la redistribució de la riquesa? De veres podem suportar seguir incrementant el nombre de turistes i alhora anar perdent benestar? Són acceptables les paraules d’Inma Benito, presidenta de la FEHM, sobre la impossibilitat d’apujar els salaris mentre es mostren molt satisfets amb l’ocupació i la rendibilitat?

En definitiva, bé està que s’organitzin debats i s’intercanviïn opinions sobre el nostre futur (de fet, és imprescindible), però si seguim per aquest camí en el que molts s’hi troben còmodes, paraules com sostenibilitat, qualitat, diversificació o benestar es quedaran precisament en això, en paraules que sonen bé però que no tenen cap contingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *