Nirvis, nirvis

L’esquerra espanyola continua tirant-se els trastos pel cap. Si la setmana passada escrivia demanant que l’oposició busqués d’una vegada el consens per poder tombar aquest Govern del PP sota l’ombra de la corrupció, poques hores més tard Podemos presentava una moció de censura que era tot allò que deia que no era: deia que era contra el Govern, quan en realitat era contra el candidat a les primàries del PSOE, Pedro Sánchez; deia que era fruit de molt pensar, quan en realitat semblava formulada per aquell que acaba de descobrir que a la Constitució hi ha un mecanisme per tombar Governs; i deia que era per respectar la veu del poble, quan en realitat era una operació de màrqueting per intentar impulsar el seu líder Pablo Iglesias.

Anem a pams: si un vol aprovar una moció no la comunica a la resta de grups via missatge o amb una trucada poc abans d’anunciar-la als mitjans. Iglesias no tenia cap interès en que la moció prosperés, només intentava tornar a canalitzar aquella força del 15M que el va empènyer fins a ser eltercerpartit al Congrés. Per això ara diu que com que no té suports,buscarà la complicitat de la gent en una gran manifestació. Tan intel•ligent com obvi. Segurament al líder podemita no li han fet cap gràcia les veus cada cop més insistents que diuen que Pedro Sánchez podria tornar a manar al PSOE, perquè part de les seves bases (que, no ho oblidem, són exsocialistes) podrien tornar al carrer Ferraz ara que s’hi mou alguna cosa. D’aquí vindrien les presses per engegar aquest míssil cap a Sánchez, que ara mateix no es pot mullar ni tampoc engegar res amb cara i ulls.

De fet, els que ho han engegat han estat la gestora del PSOE, però a la merda. La carta que li van enviar de resposta a Podemos, per cert plena de faltes d’ortografia i de gramàtica (hola, corrector ortogràfic), és una mostra que no només Iglesias està nerviós. Només així s’entén que li retreguin que no pactés amb Sánchez quan va poder, quan en realitat van ser ells mateixos els que poc després van posar en marxa una mena de cop d’Estat a Ferraz per fer president a Rajoy via abstenció. L’argumentació és tan pobre i contradictòria que deixa entreveure que ells (els susanistes) també estan espantats de la que els pot caure al damunt si Sánchez surt primer secretari.

Mentrestant…

Ciutadans segueix sent el julivert de totes les salses: es va negar a pactar amb Podemos (per fer Sánchez president) perquè tractava i pactava amb nacionalistes, i ara aprovarà els PGE amb Rajoy i el PNV, que en realitat són uns nacionalistes cool, de dretes i catòlics. Per tant, segons la seva escala de valors hi ha molta diferència entre els nacionalistes catalans i els bascos. On vas a parar!

Per tant: Iglesias nerviós, Susana nerviosa, la gestora nerviosa, Rivera buscant tocar cuixa… I Rajoy? Entre cas i cas de corrupció aprofita per fumar un puro i llegir el Marca, perquè mentre l’oposició es baralli ell podrà viure tranquil. O tal vegada no tant, perquè amb les presses per aprovar els pressupostos (us imagineu haver de dir-li a Merkel que no ha trobat suports per tirar-los endavant?), els bascos li han tret la cartera i li han escurat fins el darrer cèntim. Així que tampoc pot estar massa content. Però nerviós tampoc, que la cosa al seu partit tampoc és tan greu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *