Nit de terror que dura cent anys

Som devers Tots Sants. O  pot ser hauria de dir Halloween, segons les preferències infantils que estan més al dia. A dia d’avui els professors ja van farts de lluitar contra els nous costums ianquis i directament programen una Trencada de Pinyons amb disfresses de bruixa i carabasses terrorífiques. Així van els temps!

 

Però els somriures ens fugen quan llegim cartes com la de Luis Ruiz, president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, que us enllaço aquí :http://t.co/ZFNh9CE48U ; les seves queixes són velles ferides que encara sagnen. Mai han trobat repòs les famílies de devers 130 persones, eivissencs i eivissenques que van morir víctimes de la Guerra Civil, en general, o bé en concret del terror feixista que campà als seus aires des de “l’alliberament” d’Eivissa allà pel setembre del 36 fins anys després, quan la pau dels vencedors havia esdevingut la nova llei i ordre.

 

Quan, una vegada restablida la democràcia amb la Transició i el nou règim de Monarquia Constitucional, es va intentar recuperar la memòria i la dignitat de tots aquells perdedors, la resposta sempre ha estat la mateixa : el silenci. El Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, entitat memorialista nascuda aquestos darrers anys acompanyant altres entitats semblants de tot l’estat, ha demanat repetidament la construcció d’un memorial senzill però emotiu al Cementeri Vell d Eivissa, on tots els familiars d’aquelles víctimes tenguin un espai per honorar els  seus avantpassats. Però sempre s’ha trobat el mateix silenci com a resposta. Silenci de les institucions que no volen problemes i opten pel silenci administratiu sobre una qüestió de simple humanitat.

 

No ens enganyem. Tothom sap de què estam parlant. Els criminals, els culpables d’aquell crim que es va vestir de guerra civil quan en realitat va ser un assassinat massiu de la democràcia i la llibertat, sabien i saben perfectament com són les coses. I els seus fills, biològics i/o ideològics, encara mantenen la seva influència sobre l’Eivissa del segle XXI, encara que venguin un món idíl·lic de “flowerpower” i  modernitat.

 

La tan encimbellada Transició va ser senzillament un trànsit des d’un règim absolutament corrupte “per se”, donat que els seus líders no eren escollits més que per les lluites de poder dins del sistema, cap a un sistema capitalista oligàrquic amb forma democràtica però sotmès a totes les pressions i influències dels que tallaven el bacallà, abans i ara, que són els mateixos en gran proporció. Durant aquells tremolosos anys 70 els conservadors, tots membres destacats dels aparells de la dictadura, es presentaven a les eleccions ja democràtiques com a garants de “l’estabilitat”. Estabilitat, al seu univers, vol dir perpetuïtat de les injustícies. Negació de les responsabilitats. Benedicció, amb tedèums i incens, dels crims i les confiscacions. Quina casualitat que avui dia, vuitanta anys després,  els capitostos baleàrics del PP no trobin millor argument per les seves campanyes electorals que el de “l’estabilitat” que proporcionen, davant les incerteses d’aquells que volen canviar el món.

 

No em creieu? Us donaré un petit detall. El més pròsper empresari d’Eivissa, que avui no podria comptar els milions que té, va ser Alcalde d’Eivissa en temps de la dictadura franquista. Ha sofert algun contratemps per participar d’aquell macabre règim ?Ja us ho dic jo: fa un mesos l’ Ajuntament d’Eivissa li va lliurar la seva Medalla d’Or.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *