No digueu populisme, digueu demagògia!

Sobtadament a totes hores comencem a sentir xerrar del populisme. D’ençà que Donald Trump guanyà les presidencials americanes els diaris, tertúlies i debats s’omplen de gent que parla sobre què és i com es manifesta el populisme, com si es tractés d’un fenomen nou a la nostra societat.

I jo em deman, si les sigles PP equivalen a Partit Popular, significa això que aquesta és una formació populista? Sí, ja sé, que molt de vostès em diran que sí, però saben que en el fons no és així, perquè fins i tot el PP disposa d’una ideologia i principis polítics, dretans i liberals, però no populista.

El populisme polític realment no és més que la pura demagògia, portada a l’extrem més insospitat. Contar-li a la gent allò que vol escoltar sempre ha sigut un ingredient fonamental de la política, però no l’únic, recordem-ho! En canvi el populisme el que fa és únicament això, contar de la forma menys acurada a cada sector poblacional un missatge directe apuntant sempre a la part més emocional de les persones. Els missatges o idees han de ser simples i encertats, amb el clar objectiu que els diferents sectors poblacionals als que van dirigits cada un d’ells no es fixi en les evidents contradiccions per la maca d’una ideologia que els uneixi. La població ha de sentir allò que vol prescindint de la resta.

Aquest tipus de política no és nou, basta recordar que al nostre país hem votat i tingut com a representants a diferents institucions personatges tan estrambòtics com José María Ruiz Mateos, Jesús Gil, i fins i tot Antonio Tejero Molina, el qual fundà un partit polític des de la presó que obtení prop de 30 mil vots a les eleccions. Varen ser diferents nivells de populisme que tingueren més o menys èxit les dues darreres dècades del segle passat, però que finalment tots fracassaren de forma estrepitosa.

Doncs, què ha passat ara perquè el panorama hagi canviat i els líders que definim com a populistes adoptin de nou aquesta vella fórmula amb notable èxit. Senzillament que les masses socials han desconnectat d’unes elits polítiques amb les quals ja no s’identifiquen.

La rebel·lió de la societat ja és aquí, un gran percentatge de la població està disposada votar per opcions polítiques que el seu únic missatge és esbucar el sistema, especialment de tot allò que fins ara hem anomenat “políticament correcte”. La xenofòbia, el misogínia, la reducció dels drets fonamentals, o la justificació de la violència són emprats, sense cap tipus de cura als discursos de Le Pen, Trump, Macri, Chávez, o Nigel Farage entre altres. Ens mostren un camí asfaltat de la pitjor demagògia, la que només respon a les emocions humanes més primitives.

Què podem fer contra aquesta nova onada que ens arriba? Quin pot ser l’antídot? Doncs tractar la població com el que són una massa desitjosa que els seus referents polítics reconeguin i dimensionin els problemes de forma clara, sense falsedats i plantegin solucions viables de forma real, sense demagògia ni dilacions, passant per una regeneració de cares i missatges que facin creïble la nova situació.

És molt i extremadament difícil, però només així evitarem futures situacions com les dels nord-americans o britànics, penedits d’haver arribat a un punt des del qual el retorn a la normalitat comportarà sense dubtes grans i enormes dificultats.

2 comentaris a “No digueu populisme, digueu demagògia!

  1. Pep: Està bé la teva reflexió, però és incompleta. Una cosa és “el populisme” com a teoria política i un altre l'”oportunisme polític”. Es parla molt de “populisme” però poc s’ha llegit, entre d’altres, a Ernesto Laclau o a Chantal Mouffe.

    Allò dels “descamisados” d’Alfonso Guerra, l’anomenat “cañellisme”, el “rodriguisme” a Palma”, el que fa i diu el teu líder, Jaume Font, etc. què és populisme o oportunisme polític?

    Ja sé que la moda de la dreta espanyola –i balear- i del PSOE és demonitzar el populisme. Em tem que no és una altra cosa que un reflex de la ignorància i vagància intel·lectual. És el mateix que un tertulià i articulista militant del PP que es dedicava a estigmatitzar a Podemos de “leninistes” amb el pelegrí i reduccionista argument que els podemistes aplicaven allò de “el fi justifica els mitjans” Per ventura això no és aplicable al PP?
    Una abraçada.

    1. RESPOSTA A RAFEL BORRÀS
      La reflexió del meu article va en el mateix sentit al que tu hi apuntes. De fet dic que el mateix PP porta la paraula “Popular” al seu llinatge. S’hi està xerrant i jugant molt amb aquest terme. I per jo no se n’hauria d’emprear tant sovint per qualificar altres actituds o comportament que res tenen a veure amb el populisme.

      Gràcies pel teu comentari i una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *