No ens mereixen

Fa uns dies, a la inauguració de l’exposició “Ramon Llull, 700 anys de Missió” que va tenir lloc a la Capella de la Misericòrdia, vaig coincidir amb vells amics, especialment un d’ells, que va contribuir decididament a construir les bases i a impulsar la nostra autonomia en els temps mes complicats allà en els anys 78 – 80, va ser un impecable gerent de la UCD i mes endavant de la UIB.

Vàrem recordar la feina feta en aquella època, dies intensos en que sabies quan començaves la jornada laboral però no quan l’acabaves. Jo vaig ser testimoni de les converses i els viatges a Madrid d’en Jeroni Albertí, President del Consell General Interinsular, reunions amb n’Íñigo Cavero, Ministre de Justícia i després de Cultura, amb n’Antonio Fontan, Ministre d’Administracions Territorials i molts d’altres, tots de la UCD, per aconseguir el millor Estatut d’Autonomia possible per les Illes Balears, que finalment va ser aprovat el dia 1 de Març de 1983. Aquí va començar la meravellosa tasca, el primer Govern de les Illes Balears presidit per en Gabriel Cañellas, amb molta feina per endavant, amb l’esforç dels funcionaris, competents, coneixedors de l’ofici. Altres, com jo, vàrem encetar un nou Decret de Protocol de l’Estat per acomodar les noves Autoritats i Institucions a la nova realitat política per donar forma i executar les competències que ens permetia l’Estatut en el nou marc de l’Estat de les Autonomies.

Existia lleialtat, confiança entre els polítics i els funcionaris, ens necessitàvem els uns als altres, els polítics es feien estimar, donaven exemple. El  Parlament tenia uns parlamentaris de gran nivell, els debats eren durs, a vegades pujats de to, intensos, cara a cara, però nobles, es respectava a les persones. Ara, entre els  parlamentaris no hi ha exemples a seguir, tot el contrari: espectacles mediàtics, pactes injustificables, falta de respecte a les Institucions i, per jo molt més greu, falta de respecte a ells mateixos. No tenen cap problema, especialment els Jarabistes de Podemos, en intentar emular als programes de Sálvame, sense dignitat i disposats a mostrar el més baix de cadascun.

La serietat i el rigor d’aquells dies no hi és, ara; el Govern actual no transmet confiança, tampoc a la majoria de funcionaris de carrera, excepte els càrrecs de confiança que fan la feina (a vegades dubtosa) que se’ls hi encomana per tal de mantenir els interessants emoluments que cobren mensualment.

Un alt funcionari de gran prestigi que va tenir un paper importantíssim a la nostre Comunitat Autònoma, ja jubilat, com jo, lúcid com pocs, canviant impressions sobre el nou Govern va sentenciar, “no ens mereixen”.  I jo hi afegesc, “aquest Govern no mereix als funcionaris i treballadors que ens vàrem deixar la pell per fer una feina ben feta i que ara contemplem amb tristor com es va deteriorat el que nosaltres començarem. No estan a l’altura, no ens mereixen”.

NOTA: vull agrair a l’editor d’El Periscopi que hagi tingut confiança en jo i m’hagi convidat a col·laborar amb un escrit setmanal, cosa que faig amb la màxima il·lusió i amb la modesta intenció que sigui de l’interès dels lectors. Moltes gràcies.

2 comentaris a “No ens mereixen

  1. Gràcies, bon amic Albert, per voler compartir públicament les teves impressions i opinions personals sobre el paper de funcionaris i polítics a la nostra comunitat autònoma. T’he de dir, emperò, com a persona dedicada a tots dos àmbits en la meva trajectòria, que dissentesc en certs aspectes: ni els funcionaris i polítics de temps enrere no eren tan bons i excel.lents que no tenguessin mancances; ni els funcionaris i polítics d’avui no són tan xerecs que no tenguin cap cosa bona. Com deien els clàssics, “distingue tempora, et concordabis iura”, o qualsevol temps passat no fou millor…

    1. Tot i que soc dels que pensen que el millor és encara per venir i que la nostàlgia distorsiona el passat i l’idealitza, m’agrada la reflexió de Candela que crec que cal matitzar i ampliar-la. Que el nivell polític s’ha empobrit i s’ha tensat és evident. Mediocres sempre n’hi ha hagut, probablement en majoria, però ara no tenim aquella minoria de prestigi, d’altura, que es feia respectar i feia callar als propis i als contraris. Ara tot val, el sectarisme, l’atac per l’atac, la incapacitat pel diàleg i la política de molt baix calat. M’agradaria que algú em posàs quatre, quatre noms assenyats, justos i de nivell.

      I en quant als funcionaris, tampoc veig una millora generalitzada. Conviuen persones molt professionals i preparades amb perfils rancis, de còmic, buròcrates còmodes i entorpidors, molt justets. No tant greu en quantitat com en el cas dels polítics, però preocupant que no haguem arribat a una administració moderna i àgil

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *