No hi ha paraules, ni una més!

La notícia em va agafar a Toledo, on havia viatjat per raons de feina. No m’ho podia creure. Una altra dona morta, i van sis. Una cada dos mesos, si és que aconseguim arribar a final d’any sense incrementar aquest fatídic guarisme.

Quan s’acabarà, aquest malson? Celia tenia únicament 56 anys. Observ les fotografies que han publicat els mitjans de comunicació i a simple vista sembla una dona alegre, equilibrada. Estén la seva mirada cap a la llunyania, com si pressentís que, si no hi ha cap denou, viurà encara un bon grapat d’anys més, en companyia de la seva filla i els seus éssers estimats. Però vet aquí que un energumen, un idiota, un… La ràbia i la indignació m’empenyen a usar paraules gruixades, qualificatius que tanmateix només serviran per a esbravar-me, conscient de la seva inutilitat per resoldre un problema com més va més greu. Sis dones assassinades a les Balears i trenta-vuit a tot l’Estat Espanyol. Massa mortes. Massa dol. Massa masclisme intolerant i roí. Massa desigualtat. Massa indiferència…

L’assassí ha estat un home. Com gairebé sempre, en el 99% dels casos, i probablement faig curt. I que no em vénguin amb coverbos. La violència de gènere és, ara com ara i en una proporció tan cruel com esgarrifosa, un fenomen exclusivament unidireccional, si més no pel que fa a la seva manifestació més dramàtica, la mort de dones innocents. Insistim-hi, per si no ha quedat prou clar: l’agressor ha estat, una vegada més, un home. Cal, doncs, que els homes en conjunt ens interpel·lem sobre aquestes conductes, sobre la nostra actitud al respecte, sobre la nostra tolerància envers alguns acudits i imatges estereotipades de les dones. Però sobretot cal que no romanguem callats, com si aquests fets no anassin amb nosaltres o no ens afectassin.

Avui divendres tenim una ocasió per demostrar-ho, acudint en massa a la concentració que el Lobby de Dones, el grup Creients i Feministes i l’associació que presidesc, Homes per la Igualtat – Mallorca, durem a terme al passeig del Born de Palma a les 20 h. No us quedeu mans plegades, per favor. Les lleis i les iniciatives contra la desigualtat i el masclisme són importants, però també ho són els gestos i els testimonis, encara que ens puguin sembrar sobrers i/o simbòlics.

D’altra banda, el proper dimecres 23 i en el marc dels actes al voltant del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, tenim una nova oportunitat per demostrar que som homes de bon de veres, dels que propugnam una cosa tan elemental com que les dones són éssers humans com nosaltres, i que com a tal mereixen tot el nostre respecte i consideració. Ens veurem també a les 20 h a la plaça d’Espanya de Palma, vora l’estàtua del Rei Jaume I. Farem un bon rotlo amb una llaçada enmig, silenciosa i blanca. Ens acompanyaran, entre d’altres amics solidaris, el periodista i escriptor Biel Mesquida, que s’ha volgut sumar a l’acte per dir la seva, per cridar ben fort Prou!, per fer saber que contra la misogínia masclista no s’hi valen mitges tintes. Que cal que tots –ho heu sentit bé, tots– facem pinya i denunciem els insults, les agressions, la barbàrie dels qui consideren les dones com a mers apèndixs de la seva estultícia vil i assassina.

Us hi esperam, doncs. No ens falleu, hi ha molt en joc. Entre altres coses, evitar una nova víctima i fer que el guarisme resulti més insuportable si cal. Veniu, per favor. Demostrau que sou homes de debò, compromesos amb el més sagrat que tenim, el dret de totes les persones –i les dones ho són, baldament hi hagi alguns eixelebrats que no ho creguin– a la integritat i a la vida.

Prou de violència contra les dones! Prou d’assassinats!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *