No volen acabar amb la corrupció

Impossibilitar que els que dirigeixen una administració pública puguin fer-ne un ús patrimonial per construir o alimentar xarxes clientelars de suport social o financer. Aquesta és la clau per acabar amb la corrupció política, segons un interessant article de Fernando Jiménez que llegia ahir, sobretot avui, quan la desafecció dels ciutadans cap a les institucions s’ha disparat, la corrupció apareix entre els tres principals problemes del país i nou de cada deu espanyols creuen que està molt o bastant estesa.

 

El professor de la Universitat de Múrcia exposava les dues possibles estratègies anticorrupció dels distints partits i governs: bé fer com Ulisses i fermar-se a un pal que impedeixi que els cants de sirena corrompin als gestors públics o recórrer a la política lampedusiana de canviar-ho tot aparentment perquè, en el fons, tot segueixi igual.

 

Malauradament, i vistes les actituds dels dos grans partits, avui ens trobam molt allunyats d’una vertadera voluntat d’eliminar el clientelisme i la corrupció. No hi ha, ni hi ha hagut mai, una vertadera intenció d’acabar amb aquesta xacra que ha envaït tots els nivells de l’administració i que contamina moltes decisions polítiques, més orientades a aconseguir beneficis personals o de partit que a perseguir l’interès general.

 

La manca de mecanismes de control independents i d’una vertadera separació de poders juga en contra del lloable però fals objectiu d’acabar amb la corrupció. Els ciutadans no perceben, perquè no existeix, un control efectiu (polític, social, judicial) sobre les decisions dels governants, i la sensació d’impunitat és majoritària. A més, l’autor destaca un punt que consider bàsic i que sovint s’oblida quan parlam de corrupció, la desigualtat. Acabaré la meva reflexió d’avui robant-li un paràgraf que s’hauria de tenir molt en compte: “No és casualitat que les societats que tenen els menors nivells de corrupció són també les que presenten majors cotes d’igualtat social. Una societat que no comparteix l’objectiu de lluitar contra la desigualtat, no estarà en les millors condicions per fomentar el sentit comunitari, l’esperit públic i la responsabilitat individual que calen per contenir la corrupció”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *