Ofenses

Incorreran en la pena de multa de vuit a dotze mesos els que, per ofendre els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, a qui els professen o practiquen. Aquest és l’article 525 del nostre Codi Penal, que serveix de base perquè la Fiscalia Provincial de Las Palmas hagi obert diligències d’investigació contra Borja Casillas, més conegut com Drag Sethlas, arran d’una denúncia de l’Asociación de Abogados Cristianos.

Els fets han circulat arreu de les xarxes: l’artista va comparèixer vestit com una imatge de la Mare de Déu amb una fantasia titulada «¡Mi cielo! Yo no hago milagros, que sea lo que Dios quiera». Després de treure’s el vestit complet i crucificar-se, va acabar sent un Crist ressuscitat amb la seva corona d’espines i la seva llançada al costat. Les reaccions, com és habitual en aquests casos, no s’han fet esperar: des dels que aplaudeixen l’espectacle (de fet, va guanyar el concurs Drag de Las Palmas) fins els que es mostraven absolutament indignats per la manca de respecte envers un determinat sentiment religiós, passant pels inevitables «no t’atreviries a fer-ho amb l’islam» o el recurrent i fal·laç debat entre llibertat d’expressió i llibertat religiosa.

De nou ens trobam davant un cas on les suposades ofenses a les creences religioses d’un determinat col·lectiu de persones valen més que l’esmentada llibertat d’expressió, malgrat la jurisprudència assenti la prevalença d’aquesta darrera. De casos, n’hi ha molts, entre els que podem destacar les absolucions de Javier Krahe o de Leo Bassi. No obstant, aquest anacrònic article 525 del Codi Penal segueix permetent que es presentin denúncies als tribunals contra els que satiritzen sobre assumptes religiosos (curiosament, altres sentiments potser més importants, com ara el democràtic, l’ideològic o el de pertinença, no reben la mateixa protecció).

I de nou ens trobam davant una mescla de conceptes: una obra, una cançó, un espectacle poden ser de mal gust i fins i tot utilitzar la transgressió per ocultar la seva manca de qualitat, però d’aquí a que disfressar-se de Crist, de Papa o de Verge pugui ser perseguit penalment hi ha una perillós camí, una frontera que una societat moderna i democràtica no hauria de traspassar. I això sense comptar amb les sempre perverses dobles vares de mesurar que hom pot observar en les actuacions de la Fiscalia i les reaccions dels diferents partits polítics en funció del col·lectiu al que s’ha ofès o vexat. Però aquest és un altre debat. O potser no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *