Okupació i drets fonamentals

Sovint, aquells que disculpen -si no defensen- la usurpació d’immobles en contra de la voluntat dels seus legítims propietaris o okupació, fan referència a drets constitucionals com aquell que ostenten tots els ciutadans a un habitatge digne (art. 47) o a la funció social de propietat d’acord amb les lleis (art. 33.2) per intentar justificar-se, menystenint altres drets que tenen el caràcter de fonamentals dins el nostre ordenament, com ara el mateix dret a propietat privada (art. 33.1), el dret a la seguretat jurídica (art. 9.3), el dret a la inviolabilitat del domicili (art. 18.2) o el dret a la tutela efectiva de jutges i tribunals (art. 24.1) i que queden francament malmesos per aquesta pràctica arbitrària i intolerable.

Refugiar-se en el dret a l’habitatge o, molt pitjor, en la protecció de determinats col·lectius anti-sistema sols serveix a determinades formacions polítiques per a camuflar el seu clamorós fracàs en la gestió dels drets socials dels desafavorits.

Mentre el Sr. Aligi Molina, sense anar més enfora, dóna suport a okupaires o graffiters de la seva corda, en realitat tracta d’amagar que a Palma proliferen els campaments xabolistes, sense que els dirigents d’extrema esquerra hagin fet absolutament res per tal de resoldre aquest problema social i de seguretat ciutadana.
Les forces polítiques que diuen defensar l’estat de dret i la propietat privada haurien de fer molt més del que fan per establir un procediment dissuasori que evitàs el lamentable espectacle d’inseguretat que suposa l’okupació i per impulsar procediments judicials sumaris per reprimir-la durament.

L’habitatge digne per a tots no s’aconsegueix ‘okupant’, sinó incentivant la construcció d’habitatge social.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *