Olla podrida

L’olla continua bullint i alguns, creient que la mescla encara no és prou contundent, continuen afegint-hi espècies. Els ingredients els coneixem tots: amiguisme, suborns, dubtosa separació de poders, i tu més, finançament il·legal, trespercents, extorsions, contractacions a dit, estafes milionàries, paradisos fiscals, fiscals sense credibilitat, confiança sota mínims… No obstant, i malgrat l’embafament que com a ciutadans demòcrates ens hauria de produir una sola cullerada d’aquest bullit, n’hi ha que demanen refegir amb l’únic argument que l’olla del veïnat és encara més indigesta.

Sense anar més enfora, aquest darrers dies s’han afegit al menú més plats en aquest pantagruèlic tiberi que anomenam corrupció. Només dos exemples. El primer, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil assenyala en el seu informe sobre el cas Púnica a la presidenta de Madrid i l’acusa de dos delictes molt greus: prevaricació continuada i suborn. No es tracta encara d’una imputació formal, però Cristina Cifuentes s’ha escudat darrere la intencionalitat política per evitar donar explicacions.

El segon exemple el trobam en el Congrés dels Diputats, que amb el vot de tots els grups parlamentaris (excepte, lògicament, el del PP) ha reprovat el ministre de Justícia, el fiscal general de l’Estat i el cap de la fiscalia Anticorrupció, exigint el cessament dels dos darrers per la seva lamentable i inacceptable actuació en favor d’un determinat partit polític. Aquesta reprovació no té efectes vinculants, però resulta molt perjudicial per a la democràcia que no només la ciutadania, sinó també la majoria de la cambra on resideix la sobirania popular, deixi palesa la seva manca de confiança en les persones que, almenys en teoria, han de vetllar pel compliment de les lleis.

Per cert, i encara que entri dins el joc polític, resulta xocant que les formacions que titllen d’indigna l’actuació del govern i del seu president els donin (o els hagin donat) suport per mantenir-se en el càrrec i aprovar els pressupostos generals. Si no es tractàs d’un tema tan delicat, ens esclataríem de rialles davant les magistrals actuacions dels Hernandos, Riveras i companyia.

Mentrestant, l’olla podrida de la corrupció continua escampant la seva pesta arreu, mantenint-se com la segona preocupació d’una ciutadania que, paradoxalment, l’accepta com un element inherent al sistema i sota la preocupant màxima del tots són iguals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *