Optimisme amb problemes de fons

Ja fa un parell d’anys que les previsions empresarials de cara a la temporada alta turística són positives, i enguany no és una excepció. Els indicadors de confiança empresarial, en general, han millorat; lògicament, sempre hi ha diferències en funció de l’illa de la que parlem, de la zona turística i de la tipologia de l’establiment (continua existint la rasa entre el subsector de l’allotjament i l’oferta especialitzada). S’ha de tenir en compte, però, que parlam d’una valoració global que inclou els conceptes d’ocupació, facturació i rendibilitat. Es preveu que el nombre de visitants serà major que l’any passat i gran part de l’increment de l’optimisme es deu a aquesta circumstància.

Temps hi haurà, un cop passada la temporada, per veure i analitzar si un nombre més gran de turistes ha significat més  facturació i, sobretot, una major rendibilitat (tant econòmica com social), o més aviat denotarà la necessitat d’un canvi de model, en el que s’aposti més per la qualitat del producte que per la quantitat de turistes que ens visiten. Ara és l’hora de les perspectives que tenen el conjunt d’empresaris turístics de cada una de les illes (i de Balears en general) per aquesta temporada que ara comença, sempre respecte l’any 2016 i considerant, com ja s’ha dit, l’ocupació, la facturació i la rendibilitat.

Segons es reflecteix en el darrer número de Quaderns Gadeso, una majoria de l’empresariat illenc considera que la temporada que ara comença serà similar a la de l’any passat. Aquesta dada es pot interpretar des de dues vessants: una més optimista, doncs la temporada turística de 2016 fou satisfactòria a nivell d’ocupació, i una de caire més negatiu, donada la manca de concordança entre els milions de visitants i la rendibilitat, tant econòmica (sobretot a l’oferta especialitzada) com social (redistribució de la riquesa, llocs de feina…).

En qualsevol cas, aquest optimisme (que assoleix cotes fa temps no vistes entre els hotelers) no pot impedir que s’enceti un debat seriós i profund sobre la nostra principal activitat econòmica, parant atenció sobretot a l’evident saturació que pateixen les illes durant la temporada alta i a la més que dubtosa rendibilitat social que, en forma de llocs de feina estables i de qualitat, genera el turisme. És a dir, que el miratge dels milions de visitants (alguns d’ells prestats, no se’ns oblidi) no ens enlluerni, comprometent, qui sap si de manera definitiva, el nostre futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *