Pablo Casado

Les declaracions de Pablo Casado comparant la situació laboral del seu germà (metge de família) amb la que pateixen les cambreres de pisos han provocat, com és lògic, polèmica. Sense negar les imprescindibles millores que s’haurien d’escometre en el sistema públic de salut (en totes les vessants, però també en la que afecta als facultatius), resulta com a mínim xocant el símil d’un doctor que ha de passar 15 o 20 consultes diàries amb la d’una treballadora obligada a incrementar el seu “ritme de producció” en pitjors condicions laborals, per un salari ridícul i exposada a efectes sobre la seva salut no reconeguts per l’administració.

En qualsevol cas, a mi em va cridar més l’atenció una altra part de la seva intervenció, quan parlant de cultura va derivar en la nefasta gestió que estan fent les comunitats i ajuntaments governants per Podemos (o amb la seva participació) i va deixar clar que el sacrifici que havia fet el PSOE permetent la investidura de Mariano Rajoy podria ser recompensat, i va oferir als socialistes els seus regidors i parlamentaris autonòmics perquè es poguessin desempallegar del jou de la formació morada.

Tot s’hi val, per evitar que els podemites tenguin responsabilitats de govern? No és això, per dir-ho suaument, un poc democràtic intercanvi de cromos? Amb quina autoritat disposa el senyor Casado dels vots dels centenars de regidors i diputats populars? Us imaginau al PP balear, per posar un exemple proper, posicionant-se amb el PSOE i Més a l’hora d’aprovar els pressupostos o en  qüestions més puntuals com l’impost turístic?

Curiosa manera de procedir, senyor Casado. I aquí no pot posar l’excusa del COU.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *