Panades i penades

És temps de festa, de vacances escolars, de processons, de misses solemnes, de dies de descans, de rubiols… Cada cosa a son temps, i a Pasqua, panades. Però, malauradament, també d’austeritat, de retallades, de desnonaments, de pèrdua de drets, de rescats… En definitiva, i com diuen en bon mallorquí, de passar una penada pel que passa i més encara pel que pot passar.

Un temps d’incerteses, d’inseguretats, de desconfiança, de por. Desconfiança en trobar feina, els qui en cerquen, i por de perdre-la, els qui la tenen. Incertesa vers un futur que per als més optimistes se presenta desdibuixat i per a la majoria més negre que un pou sense fons. Un esdevenidor que van minant poc a poc les polítiques neoliberals, les miraculoses mesures antidèficit i l’austeritat merkeliana.

Un temps de retallades fora mida, aplicades sense cap tipus de rubor i, el que és pitjor, sense preveure’n les conseqüències. Són doloroses però necessàries, ens diuen; seran els fonaments de la recuperació, asseguren, sense tenir en compte que a l’estació final d’aquest viacrucis només hi arribaran salvats uns pocs. La resta estarà condemnada a viure en els llimbs de la precarietat o directament en l’infern de la lluita per la supervivència.

Un temps de pèrdua de drets, on s’estan cedint terrenys conquistats després de moltes batalles i de molts de sacrificis. Un temps on cada cop som més súbdits i menys ciutadans. Un temps on les persones compten manco que les grans xifres. Un temps de pensament únic. Però també un temps de reivindicacions, de lluites, de fer sentir la nostra veu disconforme, de fer saber que hi ha alternatives, de no defallir, de seguir dempeus.

Esper que les tradicionals panades us facin oblidar, encara que sigui momentàniament, les penades de la crisi i us donin forces per canviar les coses i, així, poder somiar amb un futur millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *