Parlam de Constitució? Doncs parlem-ne

L’Estat actual s’estructura com un Estat Social i Democràtic de Dret. Aquesta darrera clàusula és una referencia explícita al principi de legalitat i, a l’imperi de la llei. És a dir, la llei com a manifestació de la voluntat popular. A la cúspide de tot l’engranatge, es troba la Constitució, la llei suprema.

En els darrers temps, ens estam acostumant a sentir defenses fèrries de la Carta Magna. Sempre interessant sentir com esgrimeixen per activa i per passiva l’article 1.1 –relatiu a la unitat nacional– o com s’omplen la boca quan diuen que la sobirania recau en tot el poble espanyol. Dic que sembla interessant per no dir irònic, sentir la hipocresia dels que s’obliden d’altres articles no menys importants com el 35, el 40 o el 47 –referents a un treball digne, a la redistribució de la riquesa i a l’habitatge–. Els mateixos que esgrimeixen la Constitució a destra e a sinistra són els mateixos que la violen constantment. Sense anar més lluny, el diumenge hi haurà Comitè Federal dels Socialistes. Allà es confirmarà la seva abstenció a un nou govern de Rajoy. Entre els crítics, es deixa entreveure un possible vot negatiu, que seria contrari a la disciplina de partit. Els Díaz, Fernández, Rubalcabas i companyia s’obliden de l’article 67.2, on s’especifica que els membres de les Corts Generals no estaran sotmesos a cap mandat imperatiu; i de l’article 79.3 que concreta que el vot dels diputats és personal i intransferible.

Però clar, quan és per això ningú surt a defensar la Constitució. I no només en el cas del PSOE. L’actual govern de Rajoy, el mateix executiu que tindrem els propers 4 anys és el que es posa per bandera ser el garant de l’aplicació taxativa de les lleis. Sí, el mateix govern que no dóna explicacions al Congrés, fet que queda recollit en l’article 108 de la mateixa Constitució. El mateix govern que incompleix la disposició addicional sisena de la LOFCA, relatiu a la revisió del sistema de finançament de les Comunitats Autònomes. El mateix grup de defensors de la Constitució pel que els interessa i per amagar-la quan no els convé.

Tornant a la disciplina de partit, segurament els partidaris del “No a Rajoy” rebran multes del seu partit, qui sap si expulsions. Tant és que sigui inconstitucional. A la pregunta de: Aleshores perquè tenim 350 diputats? Si amb un de cada grup en seria suficient. Avui ho podem anunciar, el parlamentarisme és mort. Espanya no se configura com una Monarquia Parlamentària com afirma l’article 1.3 de la Constitució. No. Espanya ha esdevingut una Monarquia Partitocràtica. Per cert…

–Visca la Constitució! Excepte els articles 20, 23, 35, 40, 47 i 148, que aquests no són molt constitucionals…–

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *