Parlem clar

L’encunyament de nous conceptes en el camp de les ciències socials és una de les habilitats innates dels nostres polítics. La ‘comptabilitat extracomptable’ de Bárcenas –la caixa B de tota la vida- és sols el darrer, però podríem esmentar-ne altres de ben actuals, com ara la ‘vulneració del codi ètic del partit’, per definir la purga estalinista, el ‘cessament voluntari en el suport a un líder per no esser ja el seu temps’, per definir la traïció a Sánchez, o la ‘regulació del mercat d’estades turístiques’ que no és altra cosa que la prohibició d’obertura de nous habitatges vacacionals.

Són ja llegenda els ‘brotes verdes’ de Zapatero, i autèntica tradició els recaragolaments lingüístics dels titulars d’Hisenda per a no dir ‘pujada d’imposts’.

L’atur és ‘desocupació’, la crisi és ‘desacceleració’, la recessió és ‘creixement negatiu’, i així.

I, si ens endinsam en altres territoris paral·lels, com els del llenguatge políticament correcte relacionat amb el sexisme o l’animalisme, la cosa ja pren per dreceres autènticament psicotròpiques, emperò que, degut a una insuportable pressió dels grups que les sustenten, cada cop són més esteses. He arribat ha llegir en un diari que un cavall desbocat que es creuà davant un cotxe ‘falleció’ per l’impacte. En aquest cas, no record ben bé si els seus familiars li comanaren un funeral de corpore insepulto.

I això no és res davant el costum dels podemites d’usar el femení per referir-se al grup de persones al qual pertany l’interlocutor, sigui aquest mascle o femella. Jo sincerament, cada vegada que sent a un senyor amb barba dir ‘nosotras’, instintivament li mir l’entrecuix, no sigui cosa que la percepció primera m’hagi enganyat i tengui davant a la dona barbuda del circ.

Sincerament, pens que aquesta manera de comunicar la gestió de la cosa pública és un vertader residu sòlid humà d’origen fisiològic. Vostès ja m’entenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *