Pensions: ho estan aconseguint

Segons una enquesta recent, gairebé la meitat dels espanyols no confia en rebre una pensió pública quan arribi l’edat de jubilació, i un percentatge molt més elevat (el 81%) creu que la pensió que rebrà serà insuficient per mantenir el seu actual nivell de vida. Deixant de banda els interessos comercials que hi pugui haver darrer aquest estudi (està realitzat per la Fundación Mapfre), el que de veres ens hauria de preocupar és l’arrelament dels missatges tipus “el sistema de pensions públic està en perill”, “l’única solució és optar per plans de jubilació privats”, “si seguim així, tots sereu més pobres quan us jubileu”, etcètera.

Una prova d’això és la solidesa amb la que s’ha incorporat en les consciències ciutadanes que no hi ha (o no hi haurà en el curt termini) doblers per a les pensions públiques i que els que no tenguin la capacitat d’estalviar s’hauran d’acostumar a un futur d’escassetat, desigualtat i precarietat. Com és lògic, no ho diuen de manera tan clara; de fet, el discurs oficial resa que el sistema públic, tot i necessitat d’algunes reformes, és sòlid, i cap espanyol s’ha de preocupar per la seva jubilació. Això sí, molt millor si es contracta un matalàs en el sector privat, en forma de pla de pensions (que ara desgrava però que té molta menys rendibilitat que altres productes i que no és sinó una estratègia per donar liquiditat i beneficis a les entitats financeres i asseguradores).

Es parla del problema demogràfic (Rajoy, fins i tot, el va incloure com un dels temes fonamentals en la recent conferència de presidents), però no s’actua per fomentar la natalitat (escoletes públiques, conciliació, igualtat…) i, a més, es ven la immigració (normalment jove i amb major taxa de natalitat) com un problema contra el que cal lluitar. Es parla del buidatge del fons de pensions, però s’obvia que les darreres reformes laborals estan consolidant una precarietat que limita les cotitzacions i que, amb ocupacions low cost, necessita un major nombre de treballadors per mantenir els nivells actuals de les pensions. Es parla de factors de revalorització (que per molt que ho neguin disminueix el poder adquisitiu dels pensionistes), però continua sense portar-se a terme una necessària reforma fiscal que posi l’accent sobre les rendes del capital, molt beneficiades pel sistema actual.

Estan aconseguint que creguem en la inviabilitat d’un sistema viable i en la falsa manca d’alternatives al que s’està proposant i aplicant. I no ho hauríem de permetre.

Un comentari a “Pensions: ho estan aconseguint

  1. La immigració low cost no cotitza i costa a l’Estat molts diners, la immigració de professionals sí que és positiva per a les cotitzacions i les arques públiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *