Per a tu un almud, per a mi una barcella

L’autonomia que abans va iniciar la sortida de la crisi i que ha mostrat una recuperació econòmica més intensa es troba també entre les que pitjor tracte ha donat als seus treballadors en matèria salarial. En concret, Balears és la quarta comunitat en la qual els seus empleats han registrat la major pèrdua de poder adquisitiu entre 2011 i 2016; aquest retrocés en la capacitat de compra durant l’últim lustre pràcticament duplica a les illes el que s’ha donat en el conjunt del país.

Així resumeix Fernando Guijarro, del Diario de Mallorca, les principals conclusions del cinquè Monitor Anual Adecco sobre Salarios, advertint que la situació a la nostra comunitat una situació que només és pitjor en Extramadura, Catalunya i Castella i Lleó. En xifres, el salari mitjà a les illes se situa en 1.522 euros (més de 100 per sota la mitjana estatal) i la caiguda en els darrers cinc anys és del 4,5%.

El que no diu l’informe és que aquesta baixada de poder adquisitiu no és casual ni un efecte directe o col·lateral de la crisi econòmica. La devaluació dels treballadors, sigui via salari o amb l’empitjorament de les condicions laborals, és un dels pilars on es fonamenta la tan cloquejada recuperació. Ja el 2013, mentre el seu ministre Montoro mentia descaradament en el Congrés, Mariano Rajoy presumia durant un viatge oficial a Japó de la competitivitat espanyola, assolida precisament gràcies a la devaluació salarial.

I la cosa no s’atura aquí: en un nou any de xifres turístiques “espectaculars”, les patronals de restauració i oci nocturn anuncien les seves pretensions d’abandonar el conveni d’hostaleria per no haver de fer efectiu l’increment salarial que s’hi ha acordat. Recordem que en aquest subsector hi fan feina més de 50.000 persones, que veuen com els ingressos dels negocis pugen però els empresaris no estan disposats a compartir els beneficis d’aquesta “exemplar recuperació”.

Un altre debat és si l’allotjament i l’oferta complementària han de figurar en el mateix conveni (les opinions al respecte són diverses i enfrontades), però en cap cas pot servir d’excusa per garantir una justa distribució de la riquesa; riquesa, per cert, que s’incrementa gràcies a la feina que fan, en massa ocasions en condicions molt millorables, milers de treballadors als que es neguen els fruits de l’èxit turístic que patim. Ja es deia al començament de les rondalles: “per a tu un almud, per a mi una barcella”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *