Per què el 8 de març lluiten les dones

Una recerca d’informació per part de Feministes en Acció va trobar que la data de la primera celebració del Dia de les Dones va ser el darrer diumenge de febrer de 1909, concretament el dia 28. Aquesta celebració es va repetir l’any següent, i a la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes s’aprovà estendre aquesta celebració a tots els països on hi hagués partits socialistes.

En aquell moment, la reivindicació central d’aquell dia era el dret a vot, però des de el punt de vista socialista perquè es considerava que era la manera d’aconseguir millores a les seves condicions laborals i de vida, tant d’elles com de les seves famílies.

Posteriorment, el dia 8 de març de 1917, a la ciutat russa de Sant Petersburg, tingueren lloc uns fets que donarien un altre impuls i una nova motivació a la celebració i que consolidarien la data de la celebració.

A Espanya, les primeres celebracions multitudinàries del Dia de la Dona són de 1936, un mes després de les eleccions guanyades pel Front Popular. A Mallorca es celebrà a la Casa del Poble amb un míting protagonitzat per dones de tots els partits i sindicats del Front Popular amb una participació d’unes 2.000 persones, la majoria d’elles dones. El diari El Obrero Balear titulà la ressenya de l’acte com “La Diada de la Mujer Antifascista”.

Ahir, es varen complir 80 anys d’aquella primera manifestació i Feministes en Acció constata que les reivindicacions segueixen sent les mateixes. La bretxa salarial, la conciliació, les condicions laborals són alguns dels exemples que es continuen reivindicant.

En l’actualitat el 8 de març no és un dia de celebració per a les dones, sinó de denúncia, perquè la igualtat efectiva i real entre dones i homes segueix sent una assignatura pendent. Malgrat l’esforç i la lluita que els moviments feministes porten desenvolupant des de fa dècades per a què es reconegui i s’estableixi la igualtat de drets, s’assisteix a un retrocés en els avenços prèviament aconseguits.

Segons Feministes en Acció, totes aquestes condicions que s’han comentat anteriorment, agreugen la vida de les dones i aprofundeixen el problema de la feminització de la pobresa, perquè es fa més palpable la desigualtat que encara existeix entre homes i dones. En un moment com aquest, les dones veuen condicionades les seves vides, el seu entorn i a elles mateixes a causa dels interessos econòmics, del capitalisme i del patriarcat.

Lligat amb tot lo anterior, socialment es projecten sobre les dones les tasques de cura i d’atenció a les persones; la cura de la infància, de les persones majors i de les persones malaltes i dependents; com també es projecta i condiciona socialment la seva sexualitat. Es fomenta la doble o triple jornada de treball, l’augment del consum de psicofàrmacs, l’alcohol i altres drogues… I no es pot oblidar l’increment del terror i de la por davant la violència patriarcal i de gènere. Tots aquests efectes tenen causes econòmiques i socials que, en situacions de crisi, s’aguditzen.

Les capacitats de les dones i el seu empoderament són necessàries per aconseguir el canvi social. Els atacs als drets i a les llibertats de les dones han provocat una reacció que ha enfortit i ampliat el moviment feminista. Per tant, lo que pensa el moviment feminista es que qualsevol projecte de societat ha d’incorporar una visió de gènere, lo qual vol dir que aquesta visió ha de ser transversal a totes les polítiques públiques que es facin, ja què es vol canviar el sistema de valors que sustenta el patriarcat per aconseguir una societat més igualitària, més solidària i més justa.

En definitiva, s’ha de lluitar per capgirar la realitat del patriarcat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *