Periodistes, mentides i objectivitat

Sempre he escoltat a gent dir coses com: ‘els periodistes són tots uns mentiders’, o ‘no et pots fiar del que diu el diari, només defensa la ideologia del propi mitjà”.

La primera frase es completament desfasada i entra en el grup de fal·làcies anomenades generalitzacions, o en altres paraules, ‘ficar a tots a dins d’un mateix sac’. La segona te matisos que s’han de sabre explicar des de ben jove als ciutadans. S’ha de fer un ensenyament de com emprar els mitjans de comunicació correctament.

Però anem per parts. Hi ha periodistes que menteixen? Clar, hi ha periodistes dolents com també hi ha metges, taxistes, cambrers, arquitectes dolents. Però al periodisme generalment aquestes mentides venen per una mala praxis a la professió a l’hora de fer la seva feina. Vull dir que quan una noticia resulta ser mentida, normalment no és que se l’hagi inventat, sinó que  no ha contrastat la informació, o no lo suficient.

Que jo sàpiga no existeix un estudi oficial, però apostaria el que sigui a que la gran majoria d’aquestes errades les comet gent que no ha estudiat per ser periodista. A la facultat t’ensenyen com fer les coses per evitar errades d’aquest tipus, t’ensenyen el bon fer de la professió per a que quan surtis al mon laboral no et trobis amb errades d’aquest tipus.

Això no vol dir que tots els periodistes sense titulació no siguin bons periodistes, però està clar que sobretot els més joves en aquesta situació parteixen sense la base que dona la universitat. Dit això tampoc es pot dir que tots els llicenciats o graduats siguin bons, està clar que tothom pot cometre errades o desviar-se del camí, però estudiar és un primer pas per seguir-lo correctament.

Precisament això és una de les coses contra les que la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), a través de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), intenta lluitar. No pot ser que hagi més d’un 50% de periodistes sense titulació i que per mor d’això hagi una barbaritat de periodistes formats al carrer. Per donar una bona informació s’ha d’estar preparat. No per escriure bé ja ets bon periodista. Tanmateix la FAPE reconeix als periodistes no titulats que demostrin una bona trajectòria professional, però no als que han entrat per tenir un carnet d’un partit polític, o per amiguismes i que només l’ha armat una vegada darrera una altra.

Respecte a si ens podem fiar dels diaris, jo diria que si. Generalment un diari mai menteix. Si que et pot donar una informació des d’un punt de vista més lligat a la seva línia editorial, però mai amb mentides. La gent diu ‘mentida!’ quan veu un titular fort que va en contra de les seves idees, però segurament no llegeix la informació de sota. Les dades seran totes certes, i més si provenen d’una agència de noticies (factor que fa que als diaris es produeixi una homogeneïtzació dels continguts insostenible).

Com s’ha de llegir premsa? La gent que pensi que un diari o un informatiu ha de crear opinió pública s’equivoca. La seva funció és donar als ciutadans els mecanismes necessaris per a que es pugui crear una opinió pròpia. Per tant, la forma correcta d’informar-se de forma fiable, és agafar diferents diaris i llegir-los tots (com a mínim dos de línies editorials molt diferents). Així, veient els diferents punts de vista un es pot crear una opinió real pròpia. ‘Un mateix fet pot ser informat des de diferents punts de vista, tots ells legítims per apropar-se a la veritat dels fets’ . Ortega i Gasset.

Com a conclusió diré que molts experts diuen que l’objectivitat completa no existeix, però és una marca a la qual tots els periodistes han de tendir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *