Perspectives mundials de l’ocupació

A nivell mundial, el creixement econòmic segueix sent decebedor i encara s’observen dèficits generalitzats d’ocupació decent. D’una banda, s’espera que en tot el món 3,4 milions de persones entrin en situació d’atur el 2017; d’una altra, la incidència de l’ocupació vulnerable a tot el món segueix sent elevada (1.400 milions de persones). A més, ha caigut el ritme de la disminució de treballadors pobres, la qual cosa compromet les perspectives d’eradicar la pobresa com disposen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i se segueixen observant desigualtat d’oportunitats i descontentament social.

Aquestes són les principals conclusions del darrer informe “Perspectives socials i de l’ocupació en el món”, corresponent a l’any 2017, presentat fa uns dies per l’Organització Internacional del Treball. Aquesta entitat assegura que els esforços en matèria de polítiques s’han de centrar en maneres de superar les limitacions estructurals al creixement com la desigualtat.

Les dinàmiques recents del mercat de treball reflecteixen factors cíclics i estructurals (per exemple, el reduït creixement de la productivitat i la desigualtat d’ingressos creixent) que podrien provocar un estancament temporal. L’OIT estima que si l’estancament temporal s’intensifiqués, en els pròxims dos anys 1 milió més de persones podrien entrar en situació d’atur a tot el món. Aquesta situació afectaria sobretot a les economies desenvolupades.

Per la seva banda, tot i que els països emergents i en desenvolupament es beneficiarien inicialment de majors entrades de capital, acabarien per patir els efectes secundaris de la disminució del comerç i la inversió. És fonamental aplicar un conjunt de polítiques adequat. En aquest sentit, cal que les polítiques que busquen resoldre les causes subjacents de l’estancament temporal i les limitacions estructurals al creixement siguin incorporades a polítiques macroeconòmiques i es converteixin en una prioritat.

A mitjan termini, aquests esforços podrien apaivagar les pors d’un creixement reduït i, per això mateix, incrementar la demanda d’inversió. En el futur, és probable que les tendències a llarg termini relacionades amb el desenvolupament tecnològic i els canvis estructurals que impliquen afectin la naturalesa del creixement econòmic.

Com és lògic, hom podrà dir que és complicat i fins i tot agosarat reunir en una mateixa anàlisi mercats de treball i polítiques laborals d’arreu del món, però no és menys cert que en un món cada cop més globalitzat i interconnectat és imprescindible tenir una visió àmplia de la situació per poder valorar i estudiar les implicacions d’aquestes dinàmiques en el món del treball i l’efecte dels factors analitzats en la quantitat i la qualitat de l’ocupació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *