Pilar Ferrer de Sant Jordi

El passat dia 10 va morir Pilar Ferrer de Sant Jordi. Com que la vaig conèixer, i vaig poder parlar i estar estones amb ella , vull compartir la tristesa per la seva pèrdua i fer públic el meu reconeixement.

Pens que na Pilar era una dona especial i pionera. La seva mateixa imatge ja deia molt d’ella; tot d’una veies que era una persona lliure, tranquil•la i segura. Endevinaves que hi podies confiar cegament i que t’acolliria sense condicions.

La record a la Universitat d’Estiu d’Estudis de Gènere, aquell enyorat marc de reivindicació i coneixement que les professores i amigues, Esperança Bosch i Victòria Ferrer ens regalaren durant anys. També a cursos universitaris per a infermeres, sempre amb una visió feminista i radical de la professió. La seva col•laboració amb el recent nat Institut Balear de la Dona, a principis del 2000… Sobretot, però, em queda la seva figura potent de dona amiga, compromesa i combativa, ens queda el seu exemple de persona atrevida, incansable i en especial, el record d’ una mestre, no sols de comares (quina paraula i feina més hermosa!), sinó de com arribar a ser dona com cal.

Les primeres vegades que varen dir el seu nom davant meu, vaig pensar que vivia a Sant Jordi, ignorant que el seu cognom era el del poeta i cavaller valencià del segle XV Jordi de Sant Jordi.

Noble Pilar, has partit massa prest, més que mai, ara necessitàvem dones com tu. Com diu un vers de Jordi de Sant Jordi, necessitat “De vostre cors, que de tants bens s’enrama”.

0 comentaris a “Pilar Ferrer de Sant Jordi

  1. Tens molta raó, Francisca. Quan se’n van persones així, lúcides i de fermes conviccions, és com si ens arrabassassin un tros de l’escassa esperança que encara ens queda.
    Que el seu exemple pervisqui, ja que, afortunadament i parafrasejant la dita, mai moren mestres.

  2. Em va atendre quan vaig tenir el meu segon fill. Si tots els professionals fossin com ella, l’atenció humana milloraria molt. Una gran persona. Lament molt la pèrdua.

  3. Caramb, des de que un està jubilat no s’entera de res. Quina pena que t’en hagis anat tan prest, Pilar. A nosaltres també ens vas atendre en el part del nostre Josep, el petit i tenim un record molt càlid d’aquella jornada. Però on ens coneixèrem bé fou abans, en el Comité d’empresa de Son Dureta que hi anàvem en les llistes de UGT i conseguirem una representació molt digna, de 11 delegats, sent la segona força després de CCOO que en tregué 12. Sempre tindré el record del teu ànim lluitador i assenyat, donant solucions i alternatives a la gent que volia lluitar per millorar i la teva fidel companyia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *