Pintures i pintades

El dret a protestar és inherent a la democràcia, com ho és la llibertat d’expressió i de premsa que alguns s’obsessionen en amputar, però per exercir-lo és inacceptable atemptar contra el patrimoni de tots. De la mateixa manera que vaig criticar les pintades d’aquest estiu («Guiris go home» i missatges similars) no tant pel fons com per les formes, vull expressar la meva total oposició als actes vandàlics que va rebre la nit dels dilluns l’església de Santa Creu.

Segons resa el comunicat que publicava contrainfo.cat, «Un grup de joves hem decidit denunciar el col·laboracionisme històric de l’església catòlica amb el feixisme, que ha quedat més que evidenciat el dia d’avui amb l’homenatge a Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera. És per això que hem pres la iniciativa d’atacar amb ous de pintura la façana de l’església de la Santa Creu. No tolerarem cap mena d’apologia feixista a la nostra illa. NO PASSARAN!». A la mateixa pàgina, també hi trobareu el vídeo de la gesta.

Hom pot estar d’acord amb el fons de la qüestió (criticar l’enaltiment d’un dictador, denunciar la insostenibilitat del model turístic o reclamar l’eliminació de determinats símbols que ofenen la memòria de la immensa majoria), però llançar ous de pintura o omplir els carrers de pintades no és, al meu parer, l’estratègia adequada. Hi ha altres mètodes molt més respectuosos i molt més efectius.

Per acabar, un missatge als «herois» de Santa Creu: l’objectiu no ha de ser denunciar l’evident col·laboracionisme històric de l’església catòlica amb el feixisme, sinó el que existeix actualment amb una determinada estructura religiosa i un estat democràtic i suposadament aconfessional. I no amb pintures ni pintades, sinó amb la força de la raó.

Un comentari a “Pintures i pintades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *