Pobresa energètica: punt d’inflexió?

A finals de 1997, Ana Orantes exposava la seva terrible situació en un programa de televisió. La dona va explicar els maltractaments i els abusos  continuats del que del seu exmarit (durant els 40 anys que durà el matrimoni), que finalment acabà assassinant-la: la va arrossegar fins al pati, la va colpejar fins deixar-la gairebé inconscient, la va lligar a una cadira, la va ruixar amb benzina i li va calar foc. Aquest cas està considerat com un punt d’inflexió en el tractament informatiu, en el comportament social i en les actuacions de l’administració envers un problema que fins llavors era poc més que una qüestió domèstica.

Aquesta setmana, a Reus, moria una anciana per mor d’un incendi provocat per una de les espelmes que utilitzava per il·luminar ca seva, després que li haguessin tallat el subministrament elèctric. Un cas més de la pobresa energètica que afecta a milions de famílies en aquest país i que alguns s’entesten en negar. Aquesta mort ha reobert el debat sobre la pobresa energètica i els mètodes per combatre-la. Malgrat els nombrosos estudis que analitzen aquest fenomen encara existeix una significativa oposició a acceptar-lo i, lògicament, a posar-hi remei. A tall d’exemple, el Partit Popular ha refusat totes les iniciatives legislatives sobre aquesta qüestió des que Rajoy va arribar a la Moncloa.

Serà el cas de Reus un punt d’inflexió en la manera d’informar, percebre i actuar contra la pobresa energètica? Podrà seguir mantenint el govern un silenci clamorós sobre una situació que, segons estudis solvents, pateixen més de cinc milions de persones? S’obligarà a les elèctriques, que cada any declaren substanciosos beneficis, a complir amb els protocols davant situacions de risc? I, en la mateixa línia, s’exigiran responsabilitats (penals?) a Gas Natural Fenosa (l’empresa que va tallar el subministrament per impagament) per no avisar, com era la seva obligació, a les administracions competents?

Els quatre anys (més un) de majoria absoluta del Partit Popular no han servit per avançar gens en aquesta matèria, malgrat les múltiples evidències que exigien una resposta urgent i decidida. Esperem que la nova composició parlamentària pugui capgirar aquesta situació, i que l’àvia de Reus sigui la darrera víctima d’una pobresa que, per molt que ho intentin negar, és real i terrible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *