Poden tenir una certa estratègia comuna les esquerres de les Illes?

La divisió de les esquerres sol tenir sempre una motivació ideològica. El model de societat, la manera d’arribar-hi, el model de partit, l’àmbit territorial d’actuació, la manera d’analitzar i interpretar la història, la fonamentació de la ideologia transformadora…Motius per a la divisió sempre n’hi haurà. I la manera d’intentar superar-la també pot ser molt diversa. La que més coneixem és la d’intentar fagocitar una força a l’altra. Que sia la confrontació electoral la que posi a cadascun en el seu lloc. Una manera un tan peculiar d’entendre la superació de les contradiccions en el camp de l’esquerra. Que sia «el lliure mercat electoral» el que ho faci i que triomfi al final la llei del més fort. La política de les «cases comunes», la confrontació aferrissada per demostrar qui és la avantguarda encertada, la destrucció dels «impurs» perquè puguin sorgir amb més força els «purs»…Es a dir plantejar la superació de les contradiccions de l’esquerra sota el prisma de la aniquilació a curt o a mig termini del contrari competidor.

Les coalicions o els pactes postelectorals, situacions de treva en que els contendents no han pogut esser eliminats i malgrat tot és necessiten mútuament per a poder seguir cadascun amb el seu propi projecte, se solen entendre com un espai formal de cooperació, però tan sols per a preparar-se millor per a les properes comptesses electorals. La gent veu la unitat de les esquerres sols amb la seva vessant purament tàctica. És el que han percebut fins el moment. La que sap que després de la calma, arribarà la tempesta. Fins que els interessos compartits arribin al seu esgotament. A vegades molts dels estires i arronses dels aliats de govern o de coalició, sols es poden entendre des de aquesta visió d’anar agafant les millors posicions de sortida per a la propera competició.

Afortunadament comencen a calar els missatges de possibles articulacions polítiques unitàries, amb partits polítics que puguin mantindre la seva pròpia entitat. GENT per Formentera, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, COMPROMÍS, Els Comuns, ANOVA, BILDU, són experiències unitàries diferents, però que tenen en comú el reconeixement explícit a la seva pluralitat partidària interna. Reagrupen espais majoritàriament comuns, o compartits, o complementaris. Han aportat un bot qualitatiu en el mapa de l’esquerra en els territoris on hi són presents. Però tampoc poden aspirar a ser ells els únics interlocutors vàlids de l’esquerra.

La socialdemocràcia i el que representa PODEMOS en les seves coalicions, seran forces que previsiblement seguiran existint per una bona estona. El PSOE també haurà d’optar per si vol construir un discurs d’esquerres o sumar-se a les derives social-liberals que estan destruint el que queda de la socialdemocràcia europea. De moment sembla que el PSIB aposta pel discurs d’aprofundiment del caràcter d’esquerres. També hi ha altres interlocutors polítics que fins ara no estan representats en el nostre Parlament. Per tan la pregunta del títol de l’article agafa tota la seva importància. Poden les forces d’esquerres de les Illes, intentar construir unes coincidències estratègiques comunes, amb la voluntat d’intentar transformar en un sentit progressista l’actual model productiu, defensar la nostra terra i aprofundir en les seves llibertats? Poden intentar aconseguir aquestes coincidències estratègiques, fent feina de manera conjunta, persones que militen en partits diferents i persones no afiliades?

La lògica partidista diria que no. Que els fruits d’aquests treballs el disputaran una o altra formació política posteriorment. Doncs la pràctica ens demostra que és pot intentar. Dues experiències han nascudes recentment i cal seguir-les atentament. Per una banda el Col·lectiu Alternatives i per altra Palma XXI. Dos col·lectius que miren de treballar en l’horitzó del mig i llarg termini. Amb vocació de construir dinàmiques socials unitàries que vagin més enllà de la seva pròpia realitat actual. Amb la pretensió d’ajudar a situar els debats en el moll d’ós de la nostra realitat econòmica, social, territorial i cultural, independentment de la seva conveniència tàctica o no. Amb la voluntat de col·laborar en dissenyar i construir les línies metodològiques de pensament, a on caldria encabir les bases d’un projecte d’esquerres transformador. Després, cada força política podria aportar a les diferents eleccions, la seva visió pròpia i específica d’aquest marc general, els ritmes d’aplicació que proposa, les seves aportacions ideològiques, les formes de la participació democràtica…, sempre des de una perspectiva de cercar la cooperació col·laborativa entre les esquerres i substituir la mentalitat de competició caïnita entre elles.

Pot semblar una utopia o una quimera. Però la gent vol dir qualque cosa quan retreu a l’esquerra el per què mai va unida. No és tracta de fer unitats polítiques forçades ni de treballar coalicions electorals oportunistes. Però tampoc té sentit esperar al darrer moment per improvisar acords postelectorals o repartiments d’àrees de gestió. Si la gent veu treballs estratègics seriosos, rigorosos, sense afanys de protagonisme, vertaderes síntesis de pensament col·lectiu, que apunten cap a objectius transformadors concrets i mesurables, tal volta pensi que la capacitat de diàleg i enteniment de l’esquerra és possible. I pugui comprendre millor el sentit dels possibles pactes postelectorals. Com a mínim val la pena intentar resoldre l’interrogant del títol, malgrat no tinguem cap garantia certa d’aconseguir-ho. Pels que hi participem, vos asseguro que al manco l’esforç és prou gratificant.

2 comentaris a “Poden tenir una certa estratègia comuna les esquerres de les Illes?

  1. Buenas reflexiones y muy sensatas. Pero, a buenas horas ¡¡
    Su trayectoria política a tenor de su actual pregunta ha
    debido estar llena de insensatez. No obstante, bienvenido
    a la “madurez política”, nunca es tarde para rectificar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *