Por a decidir

Ja fa uns dies que volia reflexionar sobre les decisions i, sobretot, sobre la por a decidir. La por que alguns tenen, lamentablement,  a que es pugui decidir al marge de la seva opinió. I en aquest sentit, exposaré sense més preliminars dos exemples clars d’actualitat .

 

El primer fa referència a la tensa situació política que es viu entre Catalunya i Espanya. Jo, que no sóc ni independentista ni espanyolista i que sóc militant de les Joventuts Socialistes, me sent avergonyit de l’espectacle i del posicionament que alguns polítics demòcrates estan protagonitzant al respecte del dret a decidir, de la consulta. Sense cap dubte, el meu posicionament és favorable a consultar els ciutadans de Catalunya. Quin problema hi ha en votar? Es tractaria d’una votació no vinculant però sí molt important i necessària per als plantejaments polítics dels diferents partits.

 

Imagineu que guanya el “No, No”? Podeu imaginar la satisfacció d’aquells que defensen la unitat d’Espanya? Imagineu que guanya el “Sí, Sí”? La felicitat i tranquil·litat de l’independentisme seria visible des de qualsevol punt del país. Imagineu que guanya el “Sí, No”. Sembla poc probable, encara que, possiblement, seria l’opció més assenyada.

 

I imagineu, finalment, que simplement es pot votar? Que es pot decidir? Que es pot opinar? En aquest cas els beneficiats seríem tots els demòcrates. Quin és, per tant, el problema? Cadascú que defensi la seva opció. Que defensin un “No, No”, un “Sí, No”. Però que votin, perquè així sabrem si realment els independentistes o els centralistes són majoria, com diuen alguns. Votar no és el problema. El problema és la por d’alguns a que guanyi l’opció que no comparteixen.

 

Aquesta por a la llibertat la trobem també en una iniciativa del govern central. Una llei més de les que prohibeixen, de les que no deixen lloc per a la decisió. Ja ho donen decidit: l’avortament serà il·legal excepte en 2 casos: abans de les 22 setmanes si 2 metges certifiquen risc físic o psíquic de la mare; abans de les 12 setmanes en cas de violació i amb prèvia denúncia.

 

La dona, per tant, no hi té res a dir. Si no està en risc o no ha estat violada no pot decidir sobre el seu embaràs. Sembla ser que l’”esperit sant”, per mediació del ministre Gallardón, decidirà en nom seu. I decidirà que aquell nen neixi fins i tot si arriba al món amb malformacions o dificultats severes i no pot ser atès com toca perquè aquella família no té els recursos necessaris i perquè el mateix govern que l’ha obligat a néixer li ha retirat les ajudes a la dependència i l’ha condemnat a viure en inferioritat de condicions.

 

En fi. Sembla que un ministre de justícia sí que té dret a decidir sobre les dones i sobre els fills/es. Elles, en canvi, qui són per decidir?

 

Definitivament, tenim un problema. Tenim por a ser més demòcrates del que som… no sigui que aquesta societat inculta que som decideixi per ella mateixa i no encerti el resultat que els gestors del poder desitgen per ells i per als altres. La gestió nefasta, en definitiva, de la llibertat democràtica.

0 comentaris a “Por a decidir

  1. Por a decidir o més bé por a que decideixin els altres?
    La manca d’esperit crític, la por al debat i a la generació d’idees, la manca de suport i d’aplaudiment al que pensen diferent o s’aparten del discurs oficial… Ens fa falta més gent crítica amb l’estat actual de les coses, més valenta i sobre tot molta més educació i cultiu de l’esperit crític.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *