Posar fi a un sistema injust (II)

(ve d’un article anterior) Per als que no ho sabeu, el manifest no fa referència únicament al finançament, sinó que inclou també tres reivindicacions més que són claus de volta en el desenvolupament econòmic i social de les illes: el desenvolupament d’un vertader Règim Especial que compensi els costos de la insularitat, la reversió del dèficit històric d’inversions estatals i l’assumpció de la part del deute públic de Balears provocat per l’històric infrafinançament.

Us diré que jo estic triplement implicat en el manifest: com a membre del Cercle d’Economia, com a representant de la Fundació Gadeso (una de les més de seixanta entitats que s’hi han adherit) i, sobretot, com a ciutadà d’unes illes que porten massa anys vivint una situació injusta. Com sol repetir sempre n’Andreu Rotger, president del Cercle, no aspiram a ser més que ningú, però tampoc no podem acceptar ser menystinguts en un repartiment opac i arbitrari, ser sempre els darrers en les inversions estatals o que la Constitució (inviolable quan interessa) es pugui obviar quan es parla del fet de la insularitat.

Per tant, i més enllà de penjar-se medalles (un hàbit dissortadament estès en aquesta societat), és necessari que facem nostres, de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, les reivindicacions del manifest, que treballem per assolir-les i que, sobretot, exigim als partits polítics que s’hi vulguin comprometre que facin el mateix, deixant de banda altres interessos diguem-ne sucursalistes que han fet crònica aquesta situació.

Això sí, hem de ser conscients que la reforma del sistema de finançament és una passa necessària però no suficient. Si de veres aconseguim una major justícia en el repartiment dels recursos, i per tant una major capacitat de despesa i d’inversió, cal reflexionar molt seriosament sobre el futur que volem construir. Continuarem conformant-nos amb un model productiu low cost i amb una elevada elasticitat laboral o apostarem per una economia caracteritzada pel valor afegit i per un mercat de treball inclusiu? Permetrem que l’administració continuï instal·lada en un desgavell o intentarem assolir la tan cloquejada eficiència del sector públic? Aspiram, com fan alguns, a retornar al descontrol de la primera dècada del segle XXI o volem realment consolidar un Estat del Benestar que garanteixi una vida digna als seus ciutadans? Depenent de les respostes, la lluita valdrà o no la pena.

Publicat a l’AraBalears (17-I-2017)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *