Premsa lliure

Un dels trets fonamentals per a diferenciar un règim o un partit polític democràtic d’un altre que no ho és en absolut és el seu posicionament envers la llibertat de premsa.

Es vesteixin d’ultranacionalistes, de feixistes, de comunistes, de populistes, de bolivarians o amb qualsevulla altra cobertura autoritària, el nexe comú entre Trump, Le Pen, Pablo Iglesias i els dictadors i tirans de tota condició és la por i, alhora, l’odi que aquests personatges demostren a una premsa lliure on cada periodista tengui protegida legalment la seva llibertat d’informació i d’opinió.

Ahir, l’associació de la premsa de Madrid va fer públiques les pressions intolerables, les amenaces i els insults que molts opinadors crítics amb Podemos han rebut des de l’entorn podemita. Res de subtileses, tot més aviat ben groller i irreproduïble.

Curiosament, els mateixos que volen protegir l’insult a l’adversari i la humiliació a les víctimes del terrorisme com a manifestacions ‘artístiques’ de la llibertat d’expressió, no són capaços d’encaixar una crítica política i estan disposats a utilitzar mètodes mafiosos per a eliminar-la.

A Europa hem de començar a reflexionar sobre aquests moviments que, disfressats de progressistes o de falsos salvadors del poble, amaguen la més vella realitat totalitària.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *