Preocupant desconfiança

Sempre, i més en una situació de crisi com l’actual, la confiança de la ciutadania en les distintes institucions, especialment en les responsables de definir estratègies i adoptar mesures, és bàsica. Una societat que no confia en les seves institucions denota greus problemes de fons, amb unes conseqüències gens favorables per a la ciutadania. Si enllaçam això amb la tercera posició que ocupa la classe política en el rànquing de preocupacions, el futur es presenta ben negre.

Com se pot veure en el nou número de Quaderns Gadeso, i exceptuant l’aprovat ras que obtenen les forces de seguretat, cap de les principals institucions de la nostra societat assoleix els mínims desitjables de confiança ciutadana. Una greu situació que, com hem dit abans, no pot portar més que resultats negatius.

En segon lloc se situa la justícia, per una banda aplaudida per la seva lluita contra la corrupció però molt criticada per la seva lentitud i per una certa parcialitat (veure QG 292, febrer 2016). Després hi trobam la corona, tradicionalment respectada, ha experimentat una forta baixada en la confiança que desperta entre la població degut a casos com el de la imputació judicial a la germana del rei, que no ha pogut compensar la nova figura de Felip VI.

Veient l’escassa confiança que tenen els illencs en els governants i en els partits, la pregunta que sorgeix és: si els que han estat designats per la ciutadania per solucionar els problemes estan més preocupats per qüestions més aviat accessòries, com volen generar confiança?

Molt greu també és que únicament la meitat dels ciutadans considerin que els distints governs (central, autonòmic) tenen molt de poder dins la societat, allunyats de les entitats financeres, vertaders comandants segons la immensa majoria de la població. Els partits polítics ocupen el tercer lloc d’aquesta jerarquia, el que palesa que la nostra democràcia s’hauria de dir més aviat partitocràcia. L’església catòlica, la corona i els sindicats tanquen aquest particular rànquing.

Sense invertir aquesta tendència, sense aconseguir que els ciutadans i ciutadanes confiïn de nou en les institucions democràtiques, mai no podrem avançar com a societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *