Pressuposts 2017

Aquests pressuposts impulsen la creació d’ocupació, enforteixen la cohesió social, reforcen el creixement econòmic i la competitivitat i redueixen el dèficit públic per sortir de la supervisió de la UE. Amb aquestes paraules resumia Cristóbal Montoro els comptes per a 2017, que encara han de passar un tràmit parlamentari que no serà tan complicat com alguns auguren, vistos els acords que el govern ha assolit amb Ciutadans i els nacionalistes bascos i canaris.

De nou, hem escoltat allò de «són uns pressuposts eminentment socials», però basta bussejar un poc pels nombres presentats ahir per desmuntar aquesta afirmació. És cert que s’incrementa la partida destinada al pagament de les pensions (que, de fet, suposen tot l’increment de la despesa social), però els seus perceptors perdran, un any més, poder adquisitiu. L’aparent paradoxa s’explica per l’augment de pensionistes, provocat tant per l’allargament de l’esperança de vida com perquè han entrat cohorts més àmplies de jubilats, com de les quanties, doncs les prestacions de les persones que s’han jubilat durant l’última dècada tenen millors bases de cotització.

I de nou, el ministre ha assegurat que aquests són els comptes de la recuperació, però torna a haver-hi discrepàncies entre les optimistes previsions de creixement i la despesa pública. És a dir, que mentre es braveja de recuperació econòmica (sobre què se sustenta aquesta recuperació seria un altre debat molt més llarg) no es recuperen les partides que han patit més retallades durant la crisi. I tot això deixant de banda algunes partides que són com a mínim curioses, com ara el rellevant increment de la despesa en defensa, o que la comparació no es fa amb el que va pressupostar l’any passat, sinó amb el pressupost executat (xifra inferior a la prevista per l’advertència de Brussel·les sobre el desviament del dèficit i pel caire electoral, és a dir, expansiu, dels pressuposts de 2016).

I les illes, com queden en aquests nous comptes de l’estat? Doncs de nou, i com malauradament és habitual, Balears se situa a la coa en inversions territorialitzades. Totes les comunitats autònomes (excepte Canàries) pateixen baixades enguany, però per una banda, i en paraules de la consellera Cladera, resulta inacceptable que el context macroeconòmic i de pujada d’ingressos no repercuteixi en més inversions per a les autonomies; i, per una altra, ens hem de demanar com es podran quadrar els comptes de l’executiu balear si el govern central continua incomplint el seu compromís amb el cloquejat conveni de carreteres (120 milions que tampoc no arribaran enguany a les illes).

En definitiva, uns pressuposts que continuen en la línia de contenció de la despesa pública per assolir els objectius del dèficit, recentralitzadors i que aspiren a consolidar una recuperació econòmica basada en un mercat laboral no inclusiu i en la pauperització de les classes mitjanes i treballadores.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *