Quan la ignorància esdevé opinió

Aquests darrers dies hem assistit al debat públic sobre els efectes que produeixen les pressions dels mitjans de comunicació en la intimitat de persones amb exposició mediàtica. La qüestió damunt la taula, el límit a la llibertat de premsa enfront l’honor i la privacitat de personatges públics.

Cal dir que en aquest país tenim una tendència excessiva per parlar de temes els quals desconeixem. Així som els primers que opinam sense conèixer el contingut fent gala d’una pseudosabiduria que ens retorna a la ignorància més manifesta com a popolo. Si mai hem estudiat res relacionat amb la física quàntica, no se’ns hauria d’acudir opinar-hi. Com tampoc ho hauríem de fer respecte a la química inorgànica, les matemàtiques, la filologia o el dret si no tenim una mínima informació al respecte. Podem haver sentit certa notícia als mitjans. O haver llegit algun llibre on es tractava dita temàtica. Però la prudència hauria de fer-se patent, cosa que no succeeix dins la nostra societat.

Enfront la ignorància d’uns, arriba la demagògia dels altres. La hipocresia personificada, quan fan bandera d’una persona de la qual renegaven fins fa dos dies. És política, semba ser. Però tot s’hi val? Intentar guanyar el debat mediàtic aprofitant una mort és la mostra del cinisme més extrem. A l’altra banda, hi trobam el focus en la necessitat de fer els homenatges oportuns, o en si l’actitud d’uns i altres és poc ètica. No s’acaba d’entendre que el debat moral torni a escena 40 anys més tard. Sobrevola el record de l’obligació d’acatar uns valors catòlics que són un dogma, costum fidelitzat a Espanya al llarg de la seva història.

Però tornem a la premsa. La llibertat de premsa és la base d’un estat democràtic. Però aquest poder s’ha de contraposar a la famosa dita de que la premsa és el quart poder. Cal regular la premsa per fer més lliures als periodistes i eliminar aquesta dependència dels ‘patrons’ o empresaris al mateix temps que s’han de fer punibles els seus actes reprobables. Sense una premsa vertaderament lliure, la democràcia seguirà coixa.

Una reflexió final… Avançant que tots suposàvem la seva culpabilitat, quin parescut tenim amb el poble de Judea davant l’oferiment de Ponç Pilat en el judici a Jesús?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *