Quan la solidaritat és una excusa

Fa uns dies, la Policia va detenir al president d’una associació de senegalesos, acusat de delictes d’organització criminal i falsedat documental per suposadament liderar un entramat que, mitjançant contractes fraudulents, permetia immigrants del seu país regularitzar la seva situació a Espanya. Segons explica avui Diario de Mallorca, “la Unitat Contra les xarxes d’Immigració i Falsificació documental (UCRIF) de la Policia considera que Asema (Associació Senegalesa de Mallorca) era poc més que la tapadora d’un entramat delictiu. La investigació va començar fa uns mesos, quan els agents van detectar un considerable augment de la renovacions de permisos de residència i treball de ciutadans senegalesos. Per al tràmit, aportaven contractes com a empleats de la llar o jardiners. La Policia va comprovar que darrere d’aquestes contractacions estava l’ONG liderada per [el detingut Madiop] Diagne i que els ocupadors eren persones sense recursos per pagar als treballadors o no tenien jardí”.

Diagne ha admès davant el jutge i la fiscal del cas la seva participació en les contractacions fraudulentes descobertes per la Policia Nacional. No obstant això, va assegurar que ho va fer per raons merament humanitàries i va negar haver-se lucrat amb aquestes pràctiques irregulars. És a dir, que tot responia a una finalitat social, per ajudar a compatriotes senegalesos que es trobaven en situació il•legal a Espanya i que vivien en condicions miserables per no tenir els permisos de residència.

A Madrid, una comunitat de veïnats ha estat denunciada per la filla de la que fou portera de la finca durant 30 anys. Almenys, ho fou de fet, doncs no va ser donada d’alta fins l’any 2012 (a mitja jornada i amb un sou de 150 mensuals). Segons explica la denunciant, la seva mare va ocupar el càrrec que tenia el seu marit quan aquest va traspassar, l’any 1986. Des de llavors se n’ha encarregat de totes les tasques que feia ell: baixar el fems, netejar l’escala, gestionar la correspondència, encendre la calefacció… Això sí, en negre, malgrat treballar en una finca de famílies benestants sense problemes econòmics. El més cridaner del cas, no obstant, és l’argument que dóna la comunitat: li varen permetre seguir treballant i vivint a l’edifici “per caritat”, doncs la junta de veïnats, solidaris al 100%, no podia abandonar a una dona sense feina i dos fills. La caritat, però, no havia d’afectar en excés a les butxaques, i els pagaments, fins fa cinc anys, es feien en negre. Com és lògic, la dona, de 77 anys i malalta d’Alzheimer, no té dret a pensió.

Aquests són només dos casos que demostren com en massa ocasions la solidaritat o la caritat esdevenen excuses barates per emmascarar situacions de lucre personal, de fraus o de qualsevol altre tipus de malifetes que ens haurien d’avergonyir a tots. I, com a societat, no ho podem permetre.

2 comentaris a “Quan la solidaritat és una excusa

  1. Em sembla un editorial lamentable. Digne de la caverna mes conservadora. Pensava que la gent d’esquerres creia fermament que les persones son mes importants que les lleis. Veig que estava equivocat. El senyor Diagne porta decades ajudant persones que ho necessiten, fns i tot quan les lleis es converteixen en armes de destruccio massiva.

  2. No crec que haguem de discutir sobre la falsa dicotomia persones-lleis, sinó d’esbrinar si aquesta associació o el seu president s’han lucrat aprofitant situacions de desesperació i si han defraudat el sistema públic (que vol dir defraudar-nos a tots). Pel que he sentit dir, el senyor Diagne no és el Robin Hood solidari que alguns ens intenten vendre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *