Quan no es vol que la realitat sigui entesa pel pensament

Cada cop que ens volem definir com a éssers racionals, més me n’adon del voluntarisme progressista de la definició. Una gran part de les persones aspiren a ser racionals. Volen utilitzar el raciocini com a eina de llibertat. Un mecanisme per ajudar a entendre el món i el seu paper dintre del mateix. Una forma de poder exercir el seu lliure albir. Però el raciocini necessita lliure informació. Possibilitat de recercar en diferents fonts. Contrast respectuós de les idees. Voluntat d’anar a cercar el bessó de l’argumentació diferent. Empatia per dialogar des de la pròpia capacitat argumentadora. També temps per a reflexionar. Prudència per no dir públicament el primer que se t’ocorre. Creença amb el rigor com a mecanisme de solidesa intel·lectual.

És casual que les anteriors afirmacions, que ningun s’atreviria a dir públicament  que són incorrectes, ( perdó, igual en Trump sí gosaria dir-ho i fins i tot ho podria justificar amb en que ha guanyat unes eleccions presidencials…), cada cop semblen més conscientment ignorades en els mitjans de comunicació de masses? Jo pens que no és gens casual. Relativitzar el pes argumentador del pensament, és una manera indirecta de justificar la dinàmica actual de la realitat. No cal jutjar si les dinàmiques econòmiques i socials són encertades o no. Són les que hi ha i punt. El mercat econòmic global està per sobre de qualsevol intent per intentar comprendre’l. Hi ha infinites variables que fan impossible el seu anàlisis, i per descomptat cercar unes possibles fórmules de controls democràtics. Tan sols cal adaptar-se el millor possible a les seves envestides. El pensament polític de dretes ja fa temps que no té por electoral del cinisme social que comporta. I des de la socialdemocràcia, cada cop és més acceptat com inevitable.

Invertint els termes, fins i tot ens arribaran a dir que el pensament crític pot ser causa d’infelicitat. Per què anar a cercar respostes a preguntes sense solució? La felicitat és l’adaptació. Trobar-nos identificats amb la majoria a través de la banalització. Trobar la seguretat personal amb la dissolució dels valors individuals i amb la identificació amb les actituds comunals que triomfen a les xarxes socials o en determinats programes televisius. El pensament crític i rigorós no ven. Els models d’èxit social sempre són històries individuals d’auto-esforç o d’oportunisme. Tan dona que darrera la petita mena del mineral lluent, hi hagi una ganga enorme i creixent de persones a les portes de l’exclusió social.

Els crítics amb el sistema dominant són considerats uns ressentits. Uns envejosos. En el millors dels casos uns antiquats. Cal posar-los la proa al damunt. Denunciar-los com els profetes dels mals  auguris. Anti-sistema, populistes, sobiranistes. I allà cadascun que entengui el que vulgui amb aquestes acusacions.

La ciutadania crítica és un concepte massa perillós. Ens sobra la filosofia en els plans d’estudi. Les Humanitats són un luxe innecessari. Que l’economia financera suposi més de cinc vegades el muntant del PIB de l’economia real mundial. I que el volum dels derivats financers mundials suposin quasi vint vegades més que el PIB de l’economia real mundial, no són més que petites anècdotes estadístiques. El risc d’implosió econòmica, social i ecològica del món és un discurs interessat d’esquerrans i ecologistes. Per a què necessitem la raó, si podem seguir fruint de la festa? Què més dona que uns pocs la gaudeixin, si la majoria pot participar dels renous des de fora o veure-la des de el televisor?

Voler pensar críticament és avui en dia una actitud profundament revolucionària. Exercir-la el millor possible, és una sana contribució a la millora de la nostra esquifida salut democràtica. Perquè entendre en profunditat com funciona la nostra societat, és l’única manera de poder pensar que realment és necessari i possible canviar-la.

Un comentari a “Quan no es vol que la realitat sigui entesa pel pensament

  1. Molt d’acord. Precisament acab de retuitetjar una piulada que sobre el CETA, TTIP… diu “ La desinformació perjudica seriosament la salut democràtica”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *