Quan un sí vol dir sí

Sembla que no sempre és convenient que els polítics compleixin el que han dit que ferien en campanya electoral. La possibilitat que el “no és no” de Pedro Sánchez fos dit de manera versemblant, provocà l’enuig i la rebel·lió fratricida a la cort del PSOE, acostumada al “d’entrada, no” que després és sí, i a altres inversions de negacions en afirmacions. Recordin tota l’artilleria mediàtica desplegada per a defenestrar al Secretari General. Vist i no plau.

El nostre particular PSIB, tan fidel d’antuvi (fa pocs mesos) al sí al lideratge de Pedro ara opta per en Xesc que és el que vol dir Patxi, en euskera. “Cosas tenedes, Cid, que faran fablar las piedras”, li respon Alfons VI a Rodrigo Díaz de Vivar quan aquest l’alerta: “Muchos males han venido por los reyes que se ausentan”. Més mals venen quan els procediments democràtics són espuris i les lleialtats làbils. Llàstima; ara mateix el PSOE continua sense ser de fiar.

Deu ser perquè n’està ben assabentat del fenomen que el senyor Mariano Rajoy practica més el “ni sí ni no, sino todo lo contrario” o simplement capgira el “no” en un “sí” però afegint-hi que no és l’opció que li agrada però ara és el que toca. I, amb aquest so l’enterrem, ve encapçalant la política “trumposa” i corrupta que proclama Mr. Trump, la mateixa, però amb cara de betzol que no s’adona de res.

Mentre la socialdemocràcia funciona com un personatge a la recerca d’autor, el somni americà “si ho puc somniar, puc fer-ho” de Donald Trump es revela com el pitjor dels malsons.

Encara que sigui pitjor constatar que no és un somni i que, rodejat d’una munió salvatge, ja ho està posant en pràctica de manera accelerada. Va dir que ho faria i ho fa!

Tots els esforços per a conscienciar el món de què estem omplint el medi amb la metzina petroliera queden en un no res mentre elimina la possibilitat que els enverinats, aquest poble que segons ell ha recuperat el poder a Washington, accedeixin als serveis de salut.

La història d’esdeveniments recents no és més que l’estratègia extractiva que funciona des de baix cap d’alt, afirma Susan Sontag, tot i que reconeix que, paradoxalment, la possibilitat que els tractats de lliure comerç estiguin tocats d’ala és una bona notícia per a la llibertat. Per a la llibertat i la defensa dels ciutadans, s’entén, enfront de les elits que representa, personificant-les, l’incommensurable Donald que, constructor com és, es dedica a fer el seu The Wall particular. “A una nació la defineix el fet de que té fronteres”, o no?

La gent, captivada la mirada per la fascinació que provoca el triomfador de les torres, no s’adona que se li gangrena el cos començant per les cames amb cada traç de la signatura encastellada i punxeguda del perillós pèl-roig: «la continuidad del movimiento gráfico es tensa, casi crispada y con un predominio total del ángulo, lo que habla de una personalidad muy reactiva, astuta, predispuesta a la lucha e incentivada por la controversia. La única premisa que concibe es vencer, y se regenera, se alimenta y crece frente a la oposición y la crítica». Afirmen Maria Dolors Mora, vicepresidenta de la Agrupación de Grafoanalistas Consultivos de España, i Lin Pérez-Calvo, psicóloga i experta en anàlisi de documents manuscrits.

El que els hi deia: no sempre és convenient que els polítics compleixin el que han dit que ferien en campanya electoral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *