Què fàcil (i què trist)!

La virtut que ha de tenir qualsevol eslògan és la capacitat de ser interioritzat pel potencial consumidor. Per tant, ha de ser simple, impactant i fàcilment identificable. Si parlam de política, a banda de baratar “consumidor” per “votant-ciutadà”, ocorre el mateix. La simplificació s’ha ensenyorit de tot el debat i ja no queda espai per a la reflexió ni per demanar-nos si el que acabam d’escoltar és cert.

Dic això perquè aquests dies torna a circular per les xarxes un suposat estudi del nombre de càrrecs públics que hi ha actualment a totes les esferes polítiques de l’estat espanyol, sota el títol “El recorte que pide Bruselas y toda España… a gritos”. La xifra, ja us ho avanç, assoleix exactament (per donar sensació de serietat i un cert caire científic) en 445.568 “vividors” o “listillos”, com els qualifica l’autor o autora de l’exhaustiu informe. No obstant, moltes coses grinyolen: per començar, en el primer nombre que ofereix (el més senzill) s’equivoca, doncs assegura que hi ha 650 diputats i senadors nacionals quan només són 616; després assegura que hi ha 40.000 “polítics contractats com a càrrecs de confiança” i 131.250 “polítics empleats en empreses públiques o amb participació estatal”. Si fem cas de les xifres del ministeri d’Hisenda, actualment a Espanya hi ha 2.425 empreses públiques, el que ens permet deduir que, de mitjana, hi ha 54 polítics (atenció, polítics, no treballadors, tècnics o similars) a cada una d’elles. Una mica exagerat, no?

Mesclant ous amb caragols, l’informe xifra en 65.130 els alliberats sindicals, quan la pròpia CEOE (gens sospitosa de maquillar aquestes dades) diu que en el sector privat n’hi ha uns 4.200, als que hem de sumar els 10.000 de tot el sector públic. Podríem seguir, però crec que la part del criteri a l’hora de comptar ha quedat ja prou desacreditada.

Per altra banda, l’autor o autora obvia, per exemple, que la immensa majoria dels batles i regidors del territori espanyol (d’un total de 74.000) no perceben cap tipus de salari, o afirma que tenim la major taxa de polítics per habitant d’Europa, sense especificar en quina font basa aquesta informació.

En qualsevol cas, el que més m’ha agradat és la comparativa salarial que fa:

Maestro: 1.400 euros por prepararte para la vida

Policía: 1.600 euros por arriesgar por ti su vida

Bombero: 1.800 euros por salvar tu vida

Médico: 2.200 euros por mantenerte con vida

Diputado: 30.000 euros por joderte la vida, y los 30.000 son… ¡para toda la vida!

És a dir, que cada diputat cobra cada any (sense comptar pagues extres) 360.000 euros des de que és escollit fins que es mor. Perdonau, però les rialles m’impedeixen seguir escrivint. Només afegiré que es pot debatre sobre tot el que vulgueu (que si hi ha massa polítics, que si cobren molt, etcètera), però sempre sobre xifres reals, no amb els imaginatius càlculs de qualque il·luminat que la gent compra alegrement.

P.S. Recoman la lectura de l’article que va escriure fa devers un any el professor Ballester sobre aquesta qüestió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *