Què fer amb els fills durant l’estiu?

En el col·lectiu objecte de la investigació que recull el darrer número de Quaderns Gadeso es dóna una autèntica paradoxa. Durant l’estiu, quan els fills en edat escolar tenen vacances, el pare i la mare estan ocupats, i durant l’hivern, quan els fills van a escola, almenys la mare està “desocupada”. Aquesta situació planteja autèntics problemes per poder compaginar la vida laboral amb l’atenció als fills i les tasques de la llar.

Les distintes administracions públiques organitzen diverses activitats estiuenques pels nins i joves, el que pot facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. Fent una anàlisi d’aquestes propostes, es pot deduir que la majoria d’activitats organitzades van destinades a nins i nines que tenen 15 anys o menys. En conseqüència, els adolescents de més edat tenen poques possibilitats de gaudir-ne.

A més, en molts de casos la informació que es dóna per part dels organitzadors és insuficient i no arriba als seus usuaris potencials: un 75% diu no haver rebut informació sobre les activitats d’estiu. Aquest fet és especialment rellevant per a les famílies amb escasses o nul·les xarxes socials.

Per altra banda, l’atenció i cura dels fills i filles durant l’estiu representa un autèntic problema per a les famílies on treballen els dos progenitors. Observant les dades, es pot veure com els percentatges són elevats en les famílies amb fills menors de 15 anys.

Si bé aquesta dificultat va disminuint amb l’edat, encara és significativa quan es parla d’adolescents d’entre 15 i 17 anys, que en molts de casos estan sense el pares i queden amb els seus amics. Cal ressaltar, no obstant, que el percentatge de persones que consideren un problema què fer amb els nins i joves de més de 12 anys ha disminuït en els darrers anys, degut sobretot a una major permissivitat (voluntària o no) per part de les famílies.

També crida l’atenció, especialment entre els menors de 11 anys, que les famílies extenses se’n facin responsables de la cura. No obstant, s’ha de considerar que en molts de casos no existeix aquesta família extensa, especialment entre els nouvinguts. També s’ha de destacar que entre les edats de 4 a 11 anys no sigui infreqüent enviar els fills i filles als entorns familiars residents a altres indrets (majoritàriament, la Península).

En definitiva, una problemàtica que, en un model productiu com el de les Illes Balears (temporal, intensiu i sense possibilitats de conciliació), és lluny de solucionar-se. I menys amb l’escassa o nul·la voluntat de la nostra classe empresarial i política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *